L’‘edge computing’ acosta el núvol a Espanya i promet més sobirania digital

Perquè el teu dia a dia en el món digital transcorri sense retards ni interrupcions, al ciberespai hi ha un flux torrencial de dades que viatgen a la velocitat de la llum per processar les teves peticions. Encara que siguis al metro, a la feina o al llit, la informació que tecleges vola del mòbil a un servidor que processa la sol·licitud per generar una resposta que projecta a la pantalla del teu dispositiu. Tot això passa en pocs mil·lisegons, en molta menys estona que un tancar i obrir d’ulls, fins i tot si aquest servidor està situat a l’altra punta del món.

Bona part de la nostra vida avança amb aquest procés invisible com a teló de fons. De tota manera, en un món cada vegada més hiperdigitalitzat, la fracció de temps que dura aquest viatge pot ser insuficient. No per enviar un e-mail o fer scroll, però sí en altres casos que exigeixen una immediatesa sense fissures. Pensa en vehicles connectats a una ciutat intel·ligent o en una operació amb cirurgies efectuades per robots. Siguin més o menys futuristes, en aquests escenaris qualsevol demora és un risc. Això fa que necessitin una connectivitat instantània.

¿I si aquest núvol pogués moure’s perquè les dades no haguessin d’anar tan lluny? Això és el que planteja la informàtica a la perifèria o edge computing, el paradigma tecnològic que advoca per traslladar l’emmagatzemament i processament de dades fins a la ubicació concreta en què es produeix la demanda. Si vius a Barcelona i el servidor del núvol que processa les teves peticions és a San Francisco, el trajecte que han de recórrer les dades no és tan eficient com si es processen des de la capital catalana.

Més bona connexió

Més enllà de la teoria, aquest mètode ofereix tot un seguit d’avantatges pràctics. I és que escurçar la ruta de les dades i operar des del perímetre de la xarxa permet accelerar la velocitat de resposta i reduir la latència –el temps d’espera– de la connexió. Aquest dinamitzador de la connectivitat pot reduir la fractura digital que afecta majoritàriament zones rurals com l’anomenada Espanya Buidada.

Ara bé, l’edge computing i el 5G també obren la porta a fer que els seus clients comercials despleguin noves solucions tecnològiques que fins ara només eren propostes teòriques dels catàlegs de les ciutats intel·ligents. Segons Borja Ochoa, president de Telefónica Espanya, "permetran que empreses i administracions puguin formar part de l’onada de creixement que comporta aquest desplegament".

Sense anar gaire lluny, el gegant de les telecomunicacions i l’empresa basca CAF ja han posat en marxa un pilot de visió artificial basat en IA que permet analitzar en temps real el flux de passatgers d’un tren i detectar objectes sospitosos als vagons. Alhora, la mobilitat del núvol que planteja la informàtica a la perifèria també permet a les empreses proveïdores estalviar amplada de banda, una reducció dels costos que suma en el seu negoci.

De manera gradual, l’edge computing desembarca a Espanya de la mà de Telefónica. El pla de la teleco presidida per Marc Murtra, únic al país i pioner a Europa, activarà aquest any 17 nodes edge, una xarxa capil·lar de petits centres de dades de proximitat amb connexió de fibra òptica i 5G. Fins a 10 d’aquests nodes ja estan en marxa per oferir serveis a les empreses del territori: a Madrid (2), Barcelona, Terrassa, València, Sevilla, Màlaga, Palma, Bilbao i la Corunya.

Telefónica ha fet servir les centrals que es van utilitzar per habilitar la xarxa de coure (ADSL) i que després de l’arribada de la fibra òptica van quedar inoperatives per reconvertir-les en nodes de perifèria. D’aquesta manera, ha aprofitat una infraestructura que ja té unes condicions de connectivitat i d’accés a l’energia molt bones, segons apunta la companyia.

Notícies relacionades

Dades europees lliures de Trump

El Govern exclou els desnonaments del decret de l’Iran per aconseguir els suports a la pròrroga i límits als contractes de lloguer

Per la seva naturalesa descentralitzada, la informàtica a la perifèria també permet que el flux de dades no estigui sota el paraigua d’un proveïdor de cloud com, per exemple, Amazon Web Services (AWS), Microsoft Azure i Google Cloud, els tres gegants tecnològics nord-americans que ara mateix concentren prop del 65% d’aquest mercat mundial tan estratègic. Les dades passen d’estar en mans estrangeres a ser controlades per empreses o administracions nacionals, regionals o municipals, la qual cosa permet disposar de més sobirania tecnològica.

A començament de mes, Telefónica va aprofitar el Mobile World Congress (MWC) de Barcelona per anunciar la primera federació europea d’edge computing en la qual col·laboren empreses com Deutsche Telekom, Orange, Vodafone i TIM.