Critica de música
La incombustible ‘Carmen’ de Bieito triomfa a Palerm
L’òpera torna al Teatre Massimo de Sicília amb sabor espanyol i certificat de vacunació obligatori per accedir al recinte

Carmen en el Teatro Massimo di Palermo /
La vetllada era de gala, amb la guàrdia de palau escortant els convidats a l’alfombra vermella. La desfilada de modelets impressionava en el càlid capvespre sicilià, detall que no era obstacle per fer cua i mostrar, a més de la valoradíssima entrada –les localitats es van esgotar en hores–, el certificat de vacunació, obligatori a Itàlia per accedir a qualsevol espai tancat. El Teatre Massimo de Palerm, un dels més importants d’Itàlia, tornava a obrir-se al públic, però només amb la meitat del seu aforament a causa de les restriccions imposades per la pandèmia. Als faristols, la popular ‘Carmen’ de Bizet, i sobre l’escenari el recorregut i espanyolíssim muntatge de Calixto Bieito del qual ja hi ha tres o quatre ‘clons’ deambulant pel món a causa del seu èxit de programació. Precisament en la seva estrena de Palerm, el 2010, va aconseguir el premi de la crítica italiana.
En aquesta triomfal tornada donava vida a la gitana tota una estrella internacional, la mezzo italiana Annalisa Stroppa. Al seu costat i com a Micaela, una altra lluminària, la soprano saragossana Ruth Iniesta.
VIOLÈNCIA MASCLISTA
La visió de Bieito continua fresca i impactant des que va veure la llum fa 11 anys al Liceu barceloní a imatge i semblança de l’estrenada al Festival Castell de Peralada el 1999. L’enfocament triomfa i convida a pensar allà on s’exhibeix al mostrar la violència masclista com a assumpte quotidià, una xacra de què ni Sicília ni Itàlia s’han deslliurat.
Stroppa, en esplèndida forma, va dibuixar una Carmen elegant i apoderada, de veu pastosa i sense caure en excessos, degustant les melodies amb una línia impecable. La cantant ja havia interpretat aquest muntatge, per la qual cosa la seva actuació actoral va ser sempre segura i convincent.
Iniesta va oferir un festival de bon gust amb el seu cant, propietària d’un fraseig sempre ben plantejat, dominant tots els racons del seu personatge amb pianísimos i accents.
Notícies relacionadesLa versió musical, una mica erràtica, va mostrar talls en gairebé tots els recitatius, sense un concepte clar. Els va salvar sobretot el perfecte francès de Jean-François Borras, un Don José d’aguts potents i de veu fascinant quan canta en ‘forte’, dominant l’excessiu ‘vibrato’. A l’Escamillo de Bogdan Baciu li va faltar presència vocal en la seva popular ària d’entrada, superant-se més tard, i el quartet d’amics de Carmen va funcionar amb competència, així com els oficials i l’ampli equip d’actors.
Omer Meier Wellber, director musical del Massimo, coneix el material que té a càrrec seu i va fer brillar l’orquestra mentre lluitava amb èxit amb el cor perquè tot fos al seu lloc. La reposició, a càrrec d’Alexander Edtbauer, va funcionar amb energia; només li va faltar més cohesió i varietat en l’actitud de les masses.
- Ciència espacial Telescopis de tot el món observen l’arribada d’un gegantí objecte interestel·lar al nostre Sistema Solar
- Investigació en marxa Una desena d’afectats per càncer denuncien la fàbrica de Tenneco a Badalona: «Ho fem pels nostres fills»
- Habitatge turístic Multes de fins a mig milió d’euros per als propietaris d’habitatges que no realitzin aquest tràmit
- Òbit Qui era Diogo Jota, el jugador del Liverpool mort en un accident de trànsit a Zamora
- Servei al límit "¿Per què no surt el meu tren?" Així controla Rodalies les incidències des del seu Centre de Gestió
- Una genial Vicky López gaudeix a la ‘platja de Berna’
- El 50% de les assegurances a Espanya es contracten a través de mediadors
- Espanya ultima l’esborrany de l’estratègia espacial per créixer a la UE
- Un accident de trànsit acaba amb la vida de Diogo Jota
- El Tour es prepara per al duel entre Pogacar i Vingegaard