L’horror de la Guerra Civil, vist per Carlos Saura

Carlos Saura és un fill de la postguerra, i per aquest motiu resulta inevitable donar per fet que el seu curtmetratge ‘Rosa rosae. La Guerra Civil’, presentat aquest divendres fora de concurs al certamen donostiarra, li sorgeix del racó més profund de l’ànima. Al llarg de cinc minuts de metratge, recolzant-se en la lletra de la cançó homònima de José Antonio Labordeta i en sons de bombes i foc i horror, l’aragonès ofereix un recorregut visual al llarg d’una trentena de fotografies de la seva col·lecció personal que han sigut intervingudes per ell fins a semblar il·lustracions, i que juntes funcionen com a dedicatòria als infants d’un conflicte que a ell el va enxampar amb quatre anys i als de qualsevol guerra.

«Qualsevol moment és bo i necessari per recordar la Guerra Civil i que una barbaritat així no es torni a produir», ha assegurat el director sobre la importància d’una pel·lícula com aquesta, en un moment en què la nova llei de memòria democràtica torna a portar a l’actualitat les ferides no tancades de la guerra i el franquisme. «Hem de refrenar l’odi que sorgeix de polítiques enfrontades. A veure si aprenem d’una vegada que les guerres no resolen els conflictes». Saura va ser guardonat el 2007 a Sant Sebastià amb una Concha d’Or honorífica.