La Mostra aborda el debat de l’agressió sexual a ‘Les choses humaines’

Un noi és detingut el matí després de mantenir relacions sexuals amb una noia. Tots dos relaten l’ocorregut de manera similar, però per a ella va ser una violació i ell insisteix que es va tractar de sexe consensuat. Presentada aquest dijous a la Mostra fora de concurs, ‘Les choses humaines’ observa els dos personatges i les seves respectives famílies des del moment de l’arrest fins al de la sentència judicial, i en el procés explora assumptes com els límits del consentiment, la doble victimització, les dificultats per distingir l’immoral de l’il·legal i una cultura masculina tan habituada a abusar del poder que creu tenir sobre la dona que ha arribat a veure’l com a una cosa normal. Cap dels elements de judici que aporta el director Yvan Attal –marit de Charlotte Gainsbourg, que coprotagonitza la pel·lícula– és realment nou, però a l’hora d’analitzar-los se situa al lloc més adequat des del qual escoltar i entendre totes les parts. I té la sensatesa de posar-se per complet al servei del tema que toca i no imposar a la narració els seus propis tics estilístics.

La malaltia mental

Notícies relacionades

Del Dúo Dinámico a Los Sírex: valorem als pioners

La rentrée literària es vesteix de gala: els millors llibres per llegir a la tardor

No es pot dir el mateix de l’aproximació a la malaltia mental que proposa la primera de les pel·lícules a competició presentades aquest dijous. En el seu nou treball, ‘América Latina’ –ves a saber per què es titula així–, els bessons italians Fabio i Damiano D’Innocenzo prenen la història d’un home que veu com la seva vida es va esquerdant després de descobrir una nena segrestada al soterrani de casa seva i, amb l’excusa de posar-se en la subjectivitat del personatge, la converteixen en una col·lecció de trucs narratius i estètics. Però el més ofensiu no és això; el més ofensiu és que els D’Innocenzo creguin que l’espectador no serà capaç de veure venir des de lluny el gir final que imposen al relat i que, de fet, bé podria ser el principal motiu pel qual van decidir fer la pel·lícula.

Polònia 1983

Pel que fa al segon llargmetratge de Jan P. Matuszyński, ‘Leave no traces’, dramatitza un escàndol que va sacsejar Polònia el 1983: un estudiant anomenat Grzegorz Przemyk va ser detingut i assassinat a cops per membres de la Milícia Ciutadana, el cos policial del país durant el règim comunista, i posteriorment el govern de Wojciech Jaruzelski va fer el que va estar a la seva mà per aixafar tots els intents de fer justícia. És un cas francament interessant que, malgrat l’impecable treball de reconstrucció de l’època i de l’eficaç creació d’una atmosfera aclaparadora, Matuszyński desaprofita pel seu afany a estirar el metratge fins a una durada intolerable i a omplir el relat de brivalls que es mostren conscients de ser-ho i encantats de demostrar en tot moment que ho són.