Camela, melodrama a tota vela a l’Estadi Olímpic

Un dels fenòmens musicals més destacats sota radar continua sent el de Camela, aquest duo del barri madrileny de San Cristóbal de los Ángeles que amb prou feines dona senyals en la premsa i que fa gairebé tres dècades que cultiva apassionats vincles amb un públic com el que divendres es va reunir en una secció de l’Estadi Olímpic. L’anomenada tecnorumba de gasolinera dels seus inicis va donar pas fa molt a un format pop més obert que, en directe, amb una banda de quatre músics, garanteix elfrenesí melodramàtic a cavall de cançons riques en cites a l’enamorament, els cors, les llàgrimes, els somnis i els enganys .

Aquestes són les paraules preferides de Dioni i Ángeles, tàndem de cunyats que es delecta escenificant la rauxa i el mal d’amors en un repertori que a primera vista pot resultar una mica lineal, però que amaga als seus racons disfrutables línies melòdiques i troballes líriques. A Montjuïc ens van reservar un grans èxits subratllat síl·laba a síl·laba per una audiència entusiasta, començant per aquest imperial ‘Corazón indomable’ que el 1997 va desbancar les Spice Girls en el número u a les llistes de vendes i va generar molts interrogants: «¿Qui dimonis són Camela?».

Electrònica amb melisma

Doncs són un parell d’artesans de la tonada sentimental agredolça que disfruten del cara a cara amb la seva gent, acompanyant el cant de gestos teatrals, girs de baldufa i salts emfàtics. El seu és aquest estil que als 90 Luis Troquel va etiquetar com a melody-drama, potser la versió hispànica del pop més extàtic d’uns Pet Shop Boys passada per la càtedra flamenc-tecno de Tijeritas i per la guerra de sexes de Pimpinela (que, com ells, tampoc són parella, sinó germans). Amb més tendència a una visió candorosa de l’amor que a la mala bava, Camela va compartir els seus ‘Sueños inalcanzables’ i la commovedora resignació d’ Háblale de mí’ valent-se tant del ritme electrònic com de la bateria i rubricant els versos amb frugals melismes del sud.

Ángeles es va reservar una profunda secció de balades que va precedir la pujada final: de ‘Por siempre tú y yo’ (amb un vídeorealitzat per Juan Antonio Bayona el 2003, abans del seu primer llargmetratge) a la nova ‘En el bolsillo de mi corazón’ i al més gran dels trofeus, ‘Cuando zarpa el amor’. I Dioni va fer memòria recordant que ell era el primer a tirar-se a la piscina d’onades d’Isla Fantasía en els concerts que organitzava Justo Molinero i va fer notar una dada potser sorprenent: «Barcelona continua sent la capital d’Espanya on més discos ven Camela».

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca