Estrenes de cine

La desfasada, iconoclàstica i subversiva reinvenció de ‘L’esquadró suïcida’

  • La nova versió d’aquest còmic de DC està plena d’energia, imaginació i poder subversiu gràcies al talent de James Gunn, que ha tingut llibertat total per fer la pel·lícula.

La desfasada, iconoclàstica i subversiva reinvenció de ‘L’esquadró suïcida’

DC

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Oblidem que existeix una pel·lícula sobre l’Esquadró Suïcida. La va fer David Ayer el 2016 i va ser un despropòsit. Hi havia pocs elements rescatables, però un va aconseguir el control absolut de tot gràcies a la seva força i carisma. Per descomptat, parlem de la Harley Quinn que va compondre Margot Robbie, amb les dosis justes de bogeria i desimboltura, precisament en un moment en què es necessitava desesperadament ampliar la nòmina d’heroïnes femenines en un panorama massa testosterònic per a les necessitats de l’era del #MeToo. 

La decisió va ser començar des de zero. Els productors Peter Safran (col·laborador també de James Wan) i Charles Roven (posat de ple a l’univers DC) van començar a donar voltes a una nova pel·lícula que posés el marcador a la casella d’inici i, de pas, a través seu, esmenar els errors de l’anterior i fallida proposta: massa prefabricada, confusa i anodina. 

Harley Quinn va protagonitzar la seva pròpia pel·lícula, ‘Aves de presa (y la fabulosa emancipación de Harley Quinn’, dirigida per Cathy Yan, en què Robbie va tenir un poder de decisió més gran sobre el personatge, ja que va exercir com a productora. ¿Però què podia fer-se amb l’Esquadró Suïcida? ¿Es deixaria morir sense més ni més i abandonar tot el potencial que tenia? 

Estaven buscant la persona adequada per dirigir-la quan Marvel va acomiadar James Gunn de la franquícia ‘Guardianes de la galaxia’ (n’estava preparant la tercera part) per una sèrie de tuits pretèrits que la factoria va considerar ofensius i indefensables. A DC no va semblar importar-li la provocació del director, sobretot perquè encaixava a la perfecció amb el que buscaven, una persona capaç de capgirar el cine de superherois des d’una visió i un imaginari únic i un punt de vista irreverent. En una decisió gens comuna als despatxos de Hollywood, van decidir donar a James Gunn carta blanca per fer el que volgués. ¿El resultat? «Una bogeria», diuen els responsables en una roda de premsa virtual. 

Llibertat absoluta

«Mai he tingut tanta llibertat per fer una pel·lícula de gran pressupost», explica James Gunn. «Però aquesta enorme llibertat també suposava una gran responsabilitat, perquè jo el que volia era prendre riscos de veritat, portar el cine de superherois a un nivell que mai s’hagués explorat. I provar noves coses. Crec que el públic està cansat que li donin el de sempre, de l’estructura en tres actes, de com es presenten els personatges. Jo volia fer volar tot això pels aires». 

I així ha sigut, la reinterpretació de James Gunn de ‘L’esquadró suïcida’ no apel·la a cap de les lleis convencionals del ‘blockbuster’. Comença amb uns personatges per, després d’un pròleg, centrar-se en els protagonistes, cada ‘setpiece’ d’acció és un autèntic monument a la imaginació visual, hi ha sexe, hi ha gore, hi ha violència, hi ha incorrecció, diàlegs corrosius, acció dement. 

El director volia fer el seu petit homenatge a pel·lícules bèl·liques com ‘Els dotze del patíbul’ o ‘Els herois de Kelly’, però els gèneres es barregen de forma trasbalsada en la seva proposta. És una pel·lícula de guerra, però també hi ha molt d’humor, elements lisèrgics i apunts extravagants. Gunn va començar la seva carrera treballant per a la factoria Troma, i aquesta herència d’alguna manera marca aquest espectacle subversiu que és ‘L’esquadró suïcida’, en què fins i tot trobem un discurs antiimperialista a l’hora de parlar del poder manipulador dels Estats Units. 

Supermalvats tots

Per a això, Gunn aporta un toc més sinistre a l’organització que lidera Amanda Waller (Viola Davis), encarregava de reclutar el comando Task Force X, que haurà d’enfrontar-se a uns militars (entre els quals es troba Juan Diego Botto a la pell d’un malvat sexi) que han pres el poder a l’illa de Corto Maltès i que guarden en secret una arma de destrucció massiva: un alienígena en forma d’estrella de mar gegant.  

Notícies relacionades

«En realitat, cada personatge és un supermalvat per dret propi. Per això, em va semblar interessant barrejar-ne alguns de més coneguts pel públic, amb d’altres de més residuals, fins i tot inventar-ne algun de nou que encaixés amb la resta», apunta Gunn. 

Finalment, la seva ‘troupe’ principal està formada per la impredictible Harley Quinn (Margot Robbie); l’aguerrit i rondinaire Bloodsport (Idris Elba); l’altre mascle alfa de la funció, el Pacificador (John Cena); l’home clapat (David Dastmalchian), capaç de convertir en arma letal les llunes que genera el seu cos; el Rey Tiburón (amb la veu de Sylvester Stallone), sempre amb ganes de mossegar i Ratonera 2 (Daniela Melchor), capaç de comunicar-se amb els rosegadors. A més, Joel Kinnaman repeteix en el seu paper de coronel Rick Flag. «Crec que més que malvats o antiherois són supervivents», diu Margot Robbie. «I James Gunn ha sabut donar-los ànima. Tots tenen una cosa especial que els diferencia. A més de diversió canalla, de seqüències espectaculars, acabes estimant aquesta colla d’inadaptats que també tenen cor».