‘L’esquadró suïcida’

Harley Quinn, la icona feminista dels superherois a examen

Harley Quinn, la icona feminista dels superherois a examen
  • El personatge de DC Comics torna a les pantalles al costat d’un pilot d’antiherois carismàtics en l’última entrega de 'L’esquadró suïcida’

  • L’actriu Margot Robbie es posa de nou a la pell de la malvada més irreverent

3
Es llegeix en minuts
Carol Álvarez
Carol Álvarez

Subdirectora d'El Periódico de Catalunya

ver +

‘L’esquadró suïcida’ no deixa de ser un gruo de gent perillosa i esgarriada amb una missió que ha de redimir-los, però si algú brilla a l’equip és Harley Quinn. La malvada de DC fa voltes (i patacades) per l’univers de superherois des que el seu el seu creadors Paul Dini i Bruce Timm la van fer aparèixer com a personatge secundari en un episodi de Batman, la sèrie animada de 1992.

Un malvat havia de sortir d’un pastís d’aniversari i als creadors els va semblar que encaixava més que fos una dona caracteritzada com una pallassa i, de passada, van solucionar allò de buscar una companya al personatge del Joker. Anàrquica, festaire, extravagant, amb un mal nòvio amb qui té una relació tòxica, extremadament llesta i àgil, la seva frescor trenca amb la tradició femenina de la galàxia heroica. Al seu currículum es va incloure que havia sigut psiquiatra del Joker fins que se’n va enamorar i es va passar al costat fosc, però el seu maltractament continuat, el seu trastorn dissociatiu i les seves tendències suïcides li fan donar batzegades emocionals que fan precipitar els seus actes, especialment greus si tenim en compte els seus superpoders. És més terrenal, més pròxima i, per tant, és molt més fàcil empatitzar amb la seva història que, per exemple, amb la mítica WonderWoman, que no és ni humana ni té a la seva agenda passar-s’ho bé ni té amigues per anar de festa. 

Sèrie de dibuixos i videojocs

El personatge que va néixer en l’animació va anar creixent amb les aparicions en còmics, va fer el salt als videojocs i ha aconseguit una veu autoritzada en la seva pròpia sèrie de dibuixos per a adults ‘Harley’, que aviat estrenarà tercera temporada a HBO Max. Per al gran públic té, des d’aquest divendres, tres pel·lícules: el 2016 es va estrenar el personatge sota la direcció de David Ayers (Amazon), el 2020 va aconseguir el seu paper més protagonista a ‘Aves de presa’ (Amazon Prime Video) sota la batuta de Cathy Yan i ara torna amb ‘L’esquadró suïcida’ de James Gunn. Margot Robbie ha sigut l’actriu que ha posat cara al personatge en les 3 superproduccions i ella mateixa admet quan l’entrevisten que cada direcció va imprimir una empremta en la construcció de Harley Quinn en uns temps en què la mirada feminista busca i qüestiona referents.

La Harley Quinn que s’ha desplegat en el cine ha fet sens dubte una evolució: a les xarxes socials hi ha moltes crítiques al muntatge realitzat per Ayers en la seva pel·lícula per haver sexualitzat el personatge fins al límit, com l’escena en què es canvia de roba per vestir-se en mode de combat mentre està envoltada de tafaners i la càmera la segueix de baix a dalt en el que es considera la «mirada masculina» cinematogràfica. També en plans curts de les seves cames i en escenes que converteixen la protagonista en objecte sexual. En contraposició, la Harley Quinn d’‘Aves de presa’ és la gamberra que flirteja per passar-s’ho bé, que fa pinya amb altres malvats i que treballa en equip sense que sigui «obligatori», com sí que passa a ‘L’esquadró suïcida’, tot i que els girs del seu personatge poden semblar una mica forçats per corregir el traç i enfortir-lo com a icona feminista. 

Notícies relacionades

La Harley Quinn que arriba ara a la cartellera està més apoderada però també posa en evidència quin model de dona, com a representació ideal i transgressora de les línies vermelles que té el gènere, s’ofereix a l’audiència.