‘Damas de hierro’: àvies feministes

‘Damas de hierro’ va ser una de les tres pel·lícules nominades l’any passat als premis de l’Acadèmia Europea (juntament amb ‘Ventajas de viajar en tren’), i el cert és que, malgrat que l’esquema inicial pugui semblar convencional (tres germanes àvies que s’embarquen en una ‘road movie’), la segona pel·lícula de la finlandesa Pamela Tola aposta per uns cursos gens convencionals i per un humor en ocasions bastant al límit, entre els tendres i grotescos, que acaba per convertir-se en únic.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

La pel·lícula aborda la necessitat d’adquirir consciència feminista, tot i que sigui a la tercera edat. La protagonista de ‘Damas de hierro’ la va tenir en la seva època universitària, va ser una activista plena d’idees entorn de la necessitat que les dones s’alliberessin del jou patriarcal, però va acabar traint les seves pròpies proclames casant-se amb un home que li va impedir realitzar els seus somnis. Ara emprendrà un viatge que li servirà per recordar per què va permetre que tot això passés i que l’impulsarà a prendre decisions sobre el seu futur.

Durant el viatge, el singular trio de personatges s’embarcarà en tota una sèrie de situacions rocambolesques, que inclouen lligar amb nois de vint anys, borratxeres o retrobaments amb amants. El to no sempre funciona, en ocasions domina una sensació d’estranyesa, però el cert és que el trajecte sempre és ple de sorpreses, i això s’agraeix.