‘Cinco lobitos’: desmuntant mites sobre la maternitat

Alauda Ruiz de Azúa va ser mare fa cinc anys i gairebé des del primer moment va saber que aquella no era l’experiència de color de rosa que sempre se’ns ha venut a les dones. Se’n ha submergit en un remolí d’emocions ple de coses boniques i meravelloses, però també altres de doloroses (el cansament, la reconstrucció d’una mateixa, la sensació de no arribar a tot i fer-ho malament), així que va començar a escriure les seves impressions en una espècie de diari. Aquest va ser el germen de ‘Cinco lobitos’, la seva ‘opera prima’ en cine, el rodatge de la qual es troba a punt d’acabar a Biscaia. 

«El meu primer any de maternitat va ser molt especial en molts sentits, va estar ple d’alts i baixos i sensacions contradictòries», explica la directora en un descans per dinar. «Però una de les coses que més em va sorprendre va ser començar a veure la meva mare d’una altra manera i entendre moltes coses que fins al moment se m’havien escapat. I això va canviar radicalment la meva relació amb ella». 

A ‘Cinco lobitos’, una jove, Amaia, acaba de tenir un fill i s’adona que no sap ben bé com cuidar-lo, sobretot quan es queda sola perquè la seva parella ha d’absentar-se per treballar. Serà llavors quan decideix visitar la seva mare i la seva relació s’intensificarà d’una manera que no esperava. 

«Crec que hi ha una bretxa brutal entre les nostres mares i la gent de la meva generació. Elles van tenir nens molt abans que nosaltres, en moltes ocasions no van poder desenvolupar-se professionalment i van quedar vinculades a l’entorn domèstic. Ara estem en un moment en què és clau el debat sobre la conciliació, intentar encaixar en el nostre temps la criança amb la feina sense que ningú en surti perjudicat», continua. 

Tres dones productores

Per a aquest viatge tan personal, Ruiz de Azúa ha triat dues actrius que aportessin capes de profunditat als seus personatges, però alhora molta veritat: Laia Costa i Susi Sánchez. 

«La Laia Costa em fascina, té una naturalitat brutal i alhora unes flexions interpretatives molt interessants. Pel que fa al personatge de la Susi, ella era ideal per no caure en clixés, perquè se suposa que representa un model de mare més tradicional, però la Susi li aporta una complexitat inesperada». 

Notícies relacionades

‘La calavera de l’apòstol’: Jaume Clotet torna amb la segona entrega de la seva trilogia de conspiracions religioses

Deu pel·lícules per al trampolí de la Mostra

A la producció de ‘Cinco lobitos’ trobem tres dones productores: Nahikari Ipiña (‘Colossal’), Sandra Hermida (‘Lo impossible’) i Marisa Fernández Armenteros (‘'El agente topo’). El rodatge ha tingut lloc, durant cinc setmanes, majoritàriament al País Basc i al seu repartiment compta amb Ramón Barea i Mikel Bustamante. 

Fa anys que Alauda Ruiz de Azúa treballa en publicitat i ha realitzat curtmetratges com ‘Clases particulares’, ‘Lo importante’, ‘Dicen’, ‘Nena’ i ‘No me da la vida: Malamente’, totes produïdes per Manuel Calvo, que també ha sigut present en aquest projecte que va participar en la segona edició de la Incubadora de l’ECAM.