Òpera d’estiu

‘Tosca’ sota les estrelles i amb unes veus d’or

  • El Festival Castell de Peralada rep la companyia del Teatro Real de Madrid per oferir una única funció de l’òpera de Puccini amb grans divos en el repartiment

fotos de Sonda Radvanovsky i Jonas Kaufmann en el muntatge de ’Tosca’ que es va fer al Teatre Real de Madrid i demà arriba a Peralada

fotos de Sonda Radvanovsky i Jonas Kaufmann en el muntatge de ’Tosca’ que es va fer al Teatre Real de Madrid i demà arriba a Peralada

4
Es llegeix en minuts
Pablo Meléndez-Haddad

Després d’una d’inoblidable ‘Luisa Fernanda’ el 2006, el Festival Castell de Peralada torna a comptar, aquest diumenge, amb la companyia del Teatro Real de Madrid que, una vegada liquidada la temporada al seu escenari de la plaça d’Oriente, es trasllada, divos inclosos, a l’escenari empordanès. I si el seu exitós debut es va centrar en el repertori sarsuelístic amb un gran i aplaudit muntatge, aquesta vegada ho farà amb una de les obres mestres de l’òpera, ‘Tosca’, de Giacomo Puccini, amb una passional partitura que sonarà als jardins del castell de Peralada capitanejada per tres grans divos de la lírica, Sondra Radvanovsky, Jonas Kaufmann i Carlos Álvarez.

El Real aterra a la Costa Brava recolzat, ni més ni menys, que per 16 funcions del títol puccinià que es van anar desgranant a Madrid amb tres repartiments de primera des del 4 al 24 de juliol, una festa que va acabar, diverses vegades, amb els bisos de la soprano nord-americana. Vella coneguda del públic de Peralada, Sondra Radvanovsky fins i tot es va veure obligada a repetir en cinc funcions el cèlebre ‘Vissi d’arte’, l’ària que entona la protagonista abans d’assassinar el seu torturador; en aquesta gairebé mitja dotzena de vetllades per al record, en una, la del 19 de juliol, se li va afegir en el bis el també aclamat Jonas Kaufmann, que debutava en aquest espectacle. El tenor alemany, un altre gran favorit del públic de Peralada, tornava a Madrid com Mario Cavaradossi i regalava al públic –que no parava d’aplaudir-lo– una segona ‘E lucevan le stelle’, l’amarg adeu a la vida del sofert protagonista.

Un moment històric

Els dos cantants, d’aquesta manera, feien història al coliseu madrileny creant una complicitat que saltava a la vista quan el tenor de Munic i la soprano nord-americana celebraven la proesa amb el teló abaixat. Kaufmann, que va rebre la premsa el passat dia 20 al Teatro Real, amb la ressaca d’aquesta ‘Tosca’ dels bisos, no va amagar la seva satisfacció al respecte: «Ha sigut molt especial. Creus que mai et passarà perquè no és una cosa que et passi cada setmana, tot i que Sondra va pel camí d’aconseguir que això es converteixi en una tradició», afirmava somrient sobre aquest rar rècord de la cantant, sens dubte la que més bisos ha regalat en la recent història de l’escenari líric madrileny.

A Peralada, desproveïts de la producció liceista de Paco Azorín que van protagonitzar al Real –l’òpera s’oferirà en versió de concert–, els dos divos es retrobaran amb el públic català per fer pujar la temperatura de les nits d’estiu comptant amb el mestre Nicola Luisotti al podi liderant el cor i l’orquestra titulars del Teatro Real, és a dir, el Cor Intermezzo i la Simfònica de Madrid.

El dolent de la pel·lícula

Entre Kaufmann i Radvanovsky ja van saltar espurnes a l’escenari del Liceu el febrer del 2018 quan tots dos van interpretar ‘Andrea Chénier’ de Giordano, una òpera en què van triomfar al costat d’un tercer intèrpret d’absoluta excepció, estrella internacional amb què també van compartir el seu recent triomf al Real: el baríton malagueny Carlos Álvarez. Medalla d’honor del festival pel seu talent i fidelitat, al cantant espanyol li encanta fer del dolent de la pel·lícula, precisament el rol que jugarà en aquesta ‘Tosca’ sota les estrelles al donar vida al sinistre Baró Scarpia, que violenta la protagonista i fa afusellar el seu heroi.

Álvarez ha deixat patent davant el públic madrileny la seva versatilitat, ja que just abans d’assumir aquest dolent dolentíssim es va tallar la barba i es va vestir de dona per interpretar l’òpera còmica de Donizetti ‘Viva la Mamma!’, fent ara un gir dramàtic de 360 graus. Reconegut com un dels millors barítons del món, no pot deixar d’amagar el seu orgull d’estar al mateix nivell que divos com Kaufmann i Radvanovsky, segons afirmava a Madrid a la revista especialitzada ‘Ópera Actual’: «Sens dubte espero poder ser al nivell de tothom, que és d’altura. Quan miro l’elenc em dic: ‘però si és que són els meus amics’... Així els veig. Amb Jonas vaig gravar ‘Otello’ a Roma. El primer sorprès d’estar en aquest grup d’escollits soc jo, però que quedi clar que ho dic sense fer ostentació i amb molt d’orgull».

De Cavaradossi a Tristany

En la seva trobada de dimarts amb la premsa madrilenya, Kaufmann assegurava que el secret del seu èxit –i també de no avorrir-se si canta moltes funcions del mateix paper– és crear «un personatge diferent cada vegada, com ara passa amb Cavaradossi. Cada funció és diferent, igual que l’emoció que sents, que és el que fa que la teva veu pugui anar canviant». Una evolució que el 2 de juliol passat va arribar a un dels seus límits al debutar a la Bayersische Staatsoper de Munic ni més ni menys que amb el Tristany wagnerià.

Notícies relacionades

L’única funció d’aquesta ‘Tosca’ a Peralada –que fa setmanes que va penjar el cartell de «tot venut» i per a la qual hi ha llista d’espera– aixecarà el teló amb les màximes expectatives. I a aquests tres primers espases de la lírica els acompanyaran Valeriano Lanchas com el sagristà, Gerardo Bullón en el paper d’Angelotti, Mikeldi Atxalandabaso com Spoletta, David Lagares com Sciarrone, el pastor d’Inés Ballesteros i els Pequeños Cantores de la Comunitat de Madrid.

Tres veus per a un trident d’impressió