Marina Garcés i Yayo Herrero deixen el Macba com a protesta

La polèmica continua al Macba. La filòsofa Marina Garcés i l’antropòloga i educadora social Yayo Herrero han anunciat la seva decisió d’abandonar el Museu d’Art Contemporani de Barcelona en protesta pel cessament de la conservadora en cap, Tanya Barson, i el cap de programes, Pablo Martínez, conegut aquest dilluns.

En un comunicat conjunt publicat a través de les xarxes socials, Garcés ha explicat que el 16 de juliol van tenir coneixement del canvi de l’organigrama del Macba i del cessament de Barson i Martínez. Ha assenyalat que feia mesos que treballaven amb aquesta última en el disseny i l’organització del Programa d’Estudis Independents (PEI) del curs 2021-2020. «Tots tres conformàvem la direcció acadèmica», apuntava. «Un pas trist i que deixa, una altra vegada, estudiants i professors sense cap consideració», ha afegit.

Tristesa

Garcés i Herrero consideren que «ni l’enfocament en la nova organització del Macba ni el desmantellament de l’equip de direcció del PEI, ni per descomptat les formes en què s’han produït els cessaments de Pablo Martínez i Tanya Barson ens fan sentir còmodes ni ens permeten desenvolupar les tasques que ens corresponen. Són, a més, incoherents amb el fons i l’estil d’obertura i escolta amb què hem mirat d’elaborar els continguts i metodologia del programa».

Garcés ha reconegut que, tant ella com Yayo Herrero, ho deixen «amb la tristesa i el convenciment que el fet que s’hagin produït aquests canvis abans que s’hi incorpori i es decideixi la nova direcció, Elvira Dyangani Ose, elimina el que creiem que hauria sigut una molt bona col·laboració».

Notícies relacionades

Juan Diego Flórez : «M’agrada que el Festival de Cap Roig s’obri a la lírica»

Mor Carmelo Martínez, exvocalista de La Década Prodigiosa

Anunci a Instagram

Barson va informar del seu cessament a través d’Instagram. El Macba va argumentar en un comunicat canvis en l’organigrama del museu, en el qual es potenciarà la mediació i l’educació. Per la seva banda, Barson considera que els canvis a l’organigrama «no responen a cap necessitat objectiva i tenen com a conseqüència principal la constitució d’un model de gestió museística en el qual el govern neoliberal se situï per sobre del disseny i desenvolupament de continguts».