«L’Estat Islàmic em va dir que si seguia amb el teatre, em matarien»

La novel·la autobiogràfica, publicada per Plataforma Editorial, utilitza el dur testimoni del jove per donar veu a «aquells que no han aconseguit fugir», afirma Alhamsho. Per a ell, aquesta no és «només la història de l’Ahmad», sinó la de molts que avui continuen patint. «No ens en podem oblidar. He de ser la seva veu i, tot i que és molt dur reviure-ho cada vegada que l’explico, és el mínim que puc fer per ells». El director Ramón Térmens, amb qui ja va treballar a la pel·lícula ‘La dona il·legal’ (nominada a un premi Gaudí, ja s’ha interessat en la versió cinematogràfica del seu relat. «A mi m’encantaria formar part del projecte, però primer crec que he d’acabar de formar-me i d’aprendre a la perfecció l’idioma, que encara és una cosa que em costa una mica», afirma entre somriures.  

Perseguint un somni

Des de molt jove Alhamsho va saber que volia ser actor. Recorda, entre rialles, com des de petit fingia que queia davant dels seus pares per espantar-los. «La mare s’enfadava amb mi, però també em deia que tenia talent per actuar». Ella el va animar a perseguir una carrera en l’actuació, però a Síria l’accés a aquest tipus d’estudis era reservat a persones adinerades o amb molts contactes.

Va continuar els seus interessos en els casals d’estiu als quals assistia, en els quals escrivia petits ‘esquetxos’ còmics per interpretar juntament amb els seus amics, fins que un conegut del seu pare va començar a ensenyar-li teatre. Allà, va començar a creure en el seu talent i veure que era el seu fort, però s’havia de formar. Per a això va començar a llegir diàriament llibres en àrab per millorar la seva vocalització. No obstant, quan va esclatar la guerra, el seu professor va haver de fugir del país. «Avui encara no sé res d’ell», diu.

En camps de refugiats

Sota amenaces de mort, Alhamsho també es va veure obligat a abandonar Síria. «L’Estat Islàmic no veu bé les representacions culturals. Em van advertir que si continuava amb el teatre, em matarien», afirma. La seva primera destinació va ser Turquia, però va acabar creuant l’Egeu cap a Grècia, on va viure en diferents camps de refugiats en condicions insalubres. Allà va tenir l’oportunitat de conèixer Paramythádes, un grup de teatre de Barcelona que s’havia desplaçat al camp i va fer que l’Ahmad es retrobés amb l’actuació.

«La gent dolenta és una minoria»

Des d’aleshores va tenir clar que la seva destinació seria Espanya. «La majoria de refugiats preferien anar a llocs com Alemanya perquè allà hi ha moltes més ajudes, però el meu pare sempre em va dir que em quedés amb els que em mostressin amor i respecte». Una decisió de la qual avui no es penedeix. Reconeix haver considerat si se n’hauria d’haver anat a Alemanya, però l’únic que el va fer canviar d’opinió va ser la gent de la que s’ha envoltat aquí i que considera la seva família. «Jo he escollit la gent bona. I a Espanya n’hi ha molta, m’estan ajudant molt».

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

No obstant, Alhamsho també admet l’existència de «gent dolenta», en què inclou als partits d’extrema dreta que estan fomentant lleis per expulsar els refugiats d’Europa. «Saben molt bé les situacions cruels en què viuen els refugiats i perquè venen, però impulsen l’odi de la gent»

Una gent a qui ell també dedica el missatge del llibre. La divisió del món d’Alhamsho sembla senzilla, hi ha bones i males persones, però ell continua creient que les segones són una gran minoria. «El meu llibre també va per a la gent que recolza a partits com Vox. Jo hi crec». Ell es regeix per la forta convicció que l’amor sempre guanya, confia que aquestes persones no són «dolentes», sinó que necessiten que algú els expliqui la realitat dels refugiats. «Que ens escoltin i veuran que som iguals, amb la diferència que a mi m’han obligat a marxar del meu país». Aquesta és la veritable intenció de ‘Todos los Ahmads del mundo’, un llibre que narra a la perfecció la seva descarnada realitat, però també la dels més de 6 milions de refugiats sirians que s’han vist obligats a fugir del seu país.