Neix 42, el festival de gèneres literaris fantàstics de Barcelona

Un nou festival literari s’unirà a la trobada de novel·la negra i les biennals de pensament i ciència, sense oblidar el dedicat a la novel·la històrica, tots ells organitzats per l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta de 42, una cita amb els gèneres fantàstics, és a dir la ciència-ficció, la ficció especulativa, la fantasia èpica i tot el que es distingeixi del que convencionalment es coneix com a realitat, tot i que els temps siguin cada vegada més distòpics. La primera edició del festival es realitzarà del 3 al 7 de novembre al centre Fabra i Coats, com a escenari principal, i acollirà xerrades, presentacions, entrevistes, tallers, recitals i exposicions.

Comissariat per l’escriptor Ricard Ruiz Garzón, especialista en el gènere, 42 agafa el nom, o més ben dit el nombre, de la famosíssima resposta que el superordinador Pensament Profund ofereix a la pregunta del milió: ¿quin és el sentit de la vida, l’univers i totes les altres coses?, després d’haver-hi meditat durant set milions i mig d’anys. El moment és un dels mes hilarants de la ‘Guía del autoestopista galáctico’, la memorable novel·la de Douglas Adams, a qui es rendirà homenatge junt amb Ana María Matute –pels 25 anys d’‘Olvidado rey Gudú’–, Víctor Nubla, Domingo Santos i el col·lectiu Ofélia Dracs. També se celebrarà el centenari de Stanislaw Lem i de la creació de la paraula ‘robot’ per part de l’autor txec Karel Capek. Respecte als convidats locals i estrangers, que Ruiz Garzón quantifica en més de 100 de «confirmats», el comissari no s’aventura a anunciar encara cap nom estel·lar. «No ens fa por la comparació amb Kosmopolis, que ha comptat amb Ted Chiang o Hervé Le Tellier: La nostra proposta serà tan bona com aquesta», assegura. De moment, només s’han revelat els noms d’Albert Sánchez Piñol, Elia Barceló, Tchaikovsky i Elisabetta Gnone.

Efervescència fantàstica

Notícies relacionades

La Granja Vendrell reneix aliena a les modes

Art, ignorància i protesta

La trobada sorgeix en un moment particularment dolç per a un gènere que sempre ha comptat amb una important legió de seguidors i els postulats del qual, en els últims temps, s’han entrellaçat amb els de la literatura sense adjectius. La prova és la irrupció en l’àmbit català de nous segells dedicats al gènere, nous autors i una empremta fantàstica en molts casos dels últims premis literaris, ja sigui el Llibres Anagrama, Proa o el Sant Jordi. Mentre que en castellà s’ha d’admirar la renovació del gènere per part d’una plèiade de grans autores llatinoamericanes. I ampliant més el focus, Ruiz Garzón recorda que alguns dels debats fonamentals de la nostra societat actual, com el feminisme, la xenofòbia o el racisme, es van enunciar per primera vegada en una història de fantasia. Sense oblidar «l’ampliació de les famoses lleis de la robòtica d’Isaac Asimov que el Parlament Europeu va abordar fa quatre anys i el concepte de posthumanisme, que ens fa preguntar-nos què vol dir ser humans», una de les grans qüestions de la ciència-ficció.

Amb un cartell concebut per To Cristòfol Casadesús i il·lustrat per Alex Ferreiro i Mercè Iglesias, 42 també crearà un nou premi a les millors obres publicades l’any anterior.