Entrevista

Judith Colell «Cal reanimar el múscul del cine català»

  • ’Cinema i futur’, candidatura encapçalada per la directora Judith Colell, ha obtingut 69 vots més que la liderada per la realitzadora Neus Ballús i l’actor Sergi Lòpez (172 per 103) en les eleccions a la presidència de l’Acadèmia del Cinema Català

BARCELONA. 15.06.2021
Entrevista a Judith Colell, nueva presidenta de la Academia del cinema Català. FOTO FERRAN SENDRA

BARCELONA. 15.06.2021 Entrevista a Judith Colell, nueva presidenta de la Academia del cinema Català. FOTO FERRAN SENDRA / FERRAN SENDRA

2
Es llegeix en minuts
Quim Casas

La directora de títols com ‘Nosotras’, ‘Elisa K’ i ‘El último baile de Carmen Amaya’ regirà el destí de l’Acadèmia del Cinema Català durant els pròxims quatre anys. Colell ens parla d’aquest important repte.

La seva candidatura es diu ‘Cinema i futur’. ¿Quin futur preveu per a l’Acadèmia catalana?

L’Acadèmia és gran i forta, té uns bons premis, el ‘cicle Gaudí’ (el circuit estable del cine català) funciona bé. Ara mateix necessitem un temps de reflexió sobre diferents temes: els mateixos premis Gaudí, les plataformes, la relació amb les altres acadèmies cinematogràfiques espanyoles. Cal reanimar el múscul de la producció, que s’ha perdut en els últims 10 anys. El cine català continua sent-hi, i guanyant premis, com s’ha demostrat en l’última edició del Festival de Màlaga, però necessitem recuperar aquest múscul i treballar al costat de les associacions de productors, guionistes, la de Dones Visuals. També existeix una bona predisposició per part de la conselleria de Cultura. No pot ser que la gent del nostre cine se’n vagi a Madrid perquè aquí no hi ha feina.

¿Vostè va ser vicepresidenta de l’Acadèmia del Cine espanyola? ¿Com són les relacions amb la resta d’acadèmies cinematogràfiques?

Amb la gallega, valenciana, andalusa, asturiana i portuguesa tenim una relació immillorable. També existeix una bona relació amb l’Acadèmia del Cine espanyola i la idea comuna és aprofitar tot el que en altres acadèmies facin bé. Des de fa anys es fa un intercanvi entre el Gaudí d’Honor i el Goya d’Honor. La persona que ha rebut el Gaudí va a Madrid i se li fa un homenatge, i la que té el Goya ve aquí, es passa una de les seves pel·lícules a la Filmoteca i realitzem una trobada. El pròxim 9 de setembre vindrà a Barcelona Ángela Molina, el Goya honorífic d’aquest any. 

¿Quin serà el primer pas com a nova presidenta de l’Acadèmia?

El primer és constituir les diferents comissions i veure el que es necessita de manera més urgent. La idea és obrir-nos a tot el que vulgui treballar amb nosaltres.

¿Com s’ha gestat la seva junta?

Abans que res, no és una junta presidencialista, sinó un treball d’equip. El primer a incorporar-se va ser el productor Sergi Moreno. La meva idea al principi era portar el màxim possible de gent que era en l’anterior junta, però diverses persones no podien perquè ja hi havien estat el temps reglamentat. De l’anterior junta procedeixen Silvia Quer, Eduard Sola i Maria Molins. De Carlos R. Ríos m’interessava el vessant de distribució i de festivals. El que fa Carla Simón m’agrada molt, així com Alba Cros, una cineasta més en els extrems. David Verdaguer i Maria Molins cobreixen la part d’interpretació i la muntadora Ana Pfaff representa la part tècnica. S’ha quedat molta gent fora amb la qual ens hauria agradat comptar. El que teníem clar era el tema de la paritat, que fos equitatiu o que hi hagués més dones que homes.

Notícies relacionades

Acaba de presentar a Màlaga ‘15 horas’, el seu últim llargmetratge. ¿Com creu que pot afectar la seva carrera el fet de dirigir durant quatre anys l’Acadèmia?

Em temo que seran quatre anys d’anar a poc a poc. Quan vaig estar a la junta de l’Acadèmia espanyola, vaig fer només dues coses per a televisió. També soc responsable dels estudis de Grau a la Blanquerna. Suposo que hauré de resituar-me com a directora, però era plenament conscient d’això al presentar la nostra candidatura.

Temes:

Cine