Art

La ceràmica del foc i l’essència, al MNAC

Les obres del català Josep Llorens Artigas i el japonès Hamada Shoji dialoguen en una exposició al MNAC

BARCELONA 03/06/2021 Icult. Se inaugura exposición Els colors del foc, sobre la relación del ceramista catalán Josep Llorenç Artigas, el japonés Hamada Sh ji y ( el hijo) Joan Gardy Artigas. FOTO de RICARD CUGAT

BARCELONA 03/06/2021 Icult. Se inaugura exposición Els colors del foc, sobre la relación del ceramista catalán Josep Llorenç Artigas, el japonés Hamada Sh ji y ( el hijo) Joan Gardy Artigas. FOTO de RICARD CUGAT / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Hamada Shoji (1894-1978), malgrat ser un dels ceramistes japonesos més importants del segle XX, declarat pel seu país el 1955 Tresor Nacional Vivent, mai firmava les seves obres. «L’important no és el nom, sinó que la ceràmica sigui bona», deia amb humilitat aquest artista que entenia que les seves creacions eren tant fruit de la seva mà com de la natura, del foc i de la terra. De la tradició artesanal oriental que va cultivar va beure un altre mestre de la ceràmica moderna occidental, el català Josep Llorens Artigas (1892-1980), que sense renunciar a les seves arrels va despullar les seves peces de tota decoració i artifici per concentrar-se en l’essència. Les obres dels dos artistes, a qui a més va unir una estreta amistat, dialoguen en una de les sales del MNAC fins al 3 d’octubre en l’exposició ‘Hamada-Artigas. Els colors del foc’. 

Un foc amb què al costat del fang i l’aigua Hamada i Artigas van modelar «una ceràmica de caràcter universal», afirma Ricard Bru, doctor en Història de l’Art i comissari de la mostra, després d’explicar que «per a Artigas, cada peça era única i irrepetible, les tractava com joies, amb una sensibilitat única. Hamada les sacseja i les tracta amb una força completament diferent. Però tots dos aconsegueixen un resultat similar». Tots dos, afegeix, «buscaven l’expressivitat interior i despullar-se del que no era essencial». I a més compartien un gran domini dels esmalts ceràmics, fins al punt que Artigas va produir milers de fórmules per no repetir mai un color. 

La mostra, que compta amb 140 peces de col·leccions públiques i privades i ha comptat amb un pressupost de 239.000 euros, també permet seguir l’impacte de la ceràmica japonesa a Catalunya a mitjans del segle XX amb noms com Eudald Serra, Elisenda Sala, Ramon Carreté i Joan Miró, a més del mateix Artigas i del seu fill, l’escultor Joan Gardy Artigas. Aquest, que ha participat en la presentació a la premsa de la mostra juntament amb el seu fill Isao Llorens, ha recordat com el seu pare i Hamada «treballaven amb total llibertat i amb l’esperit de la simplicitat, del ‘menys és més’ de Mies van der Rohe». 

L’amistat

Notícies relacionades

Gardy, que ha evocat com el va fascinar la sala del romànic del MNAC a Hamada durant una visita en què el va acompanyar, també ha destacat l’amistat dels dos ceramistes, «una cosa molt difícil entre artistes per qüestions d’ego». Hamada i Artigas es van conèixer a Anglaterra el 1952 però la forja de la seva relació personal va començar una dècada després al Japó, on van coincidir en el casament de Gardy amb Mako Ishikawa. De fet, el forn que els Artigas van construir a Gallifa (Barcelona) el 1963, on es van coure moltes de les peces que el ceramista català va fer en col·laboració amb Joan Miró, es va fer a partir del que Hamada tenia al Japó.  

Útils i bonics

Hamada, juntament amb Bernard Leach i Yanagi Soetsu van ser els fundadors del moviment ‘mingei’, sorgit en els anys 20 per preservar l’artesania popular japonesa i que posava en relleu la bellesa estètica i funcional dels objectes quotidians. A través de Hamada, Artigas es va amarar d’aquest esperit, igual que l’escultor Eudald Serra. Junts van crear un projecte de ceràmiques útils i a baix cost en aquesta línia. Serra va viure al Japó entre 1935 i 1948 i es va casar amb una japonesa; la mostra exposa un exemple de la seva bona relació amb Hamada, que el 1965 va regalar a la parella (pel seu 25è aniversari) un gerro molt especial dedicat amb uns símbols que signifiquen ‘llarga vida feliç’.  

Temes:

MNAC Art