Crítica d’‘Este cuerpo me sienta de muerte’: terror i humor alternats

El millor d’‘Este cuerpo me sienta de muerte’ és que no es tracta d’una comèdia de terror o una paròdia dels films d’assassins emmascarats en sèrie, model Michael Myers de ‘La noche de Halloween’, Leatherface de ‘La matança de Texas’ o el Jason Voorhees de ‘Divendres 13’. No, malgrat que hi ha un psicòpata d’enorme estatura i amb una inquietant careta de cuir disposat a carregar-se quatre adolescents en zel en la primera seqüència, el que fa el film és alternar constantment situacions de comèdia amb altres de terror gore.

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

No se serveix d’elements clàssics del gènere fantàstic per capgirar-lo en clau còmica –de ‘La comedia de los terrores’, de Jacques Tourneur, a ‘El jove Frankenstein’, de Mel Brooks–, sinó que a partir de la situació enunciada en el títol espanyol –el títol original és un més contingut i ambigu ‘Freaky’ –, varia de tonalitat i registre entre seqüència i seqüència amb desimboltura.

No hauria funcionat bé sense la predisposició de Vince Vaughn a aquest tipus de mescles. Gran actor còmic, va demostrar la seva vis més inquietant a l’encarnar fa més de 20 anys el Norman Bates del ‘remake’ de ‘Psicosis’. Ara serveix igual per a un gènere que per a l’altre. Ell és l’assassí, però al seu cos queda atrapada la consciència d’una adolescent en un transvasament d’identitats i actituds no especialment original, però, en aquest cas, portat amb imaginació.