Crítica de ‘Borrar el historial’: maleïda vida moderna

Els francesos Benoît Delépine i Gustave Kervern han fet carrera contemplant amb càustica agudesa els excessos de la societat de consum i els efectes de la globalització, i en el novè llargmetratge que dirigeixen a duo en concret fan sàtira de la nostra dependència de les xarxes socials i els ‘likes’, la nostra presència consentida o no en el món digital i, en general, tota aquesta tecnologia que fingeix fer-nos la vida més fàcil però en realitat ens la fa impossible.

Notícies relacionades

De cap fàbrica de vinils a Espanya a tres

La generació de l’‘streaming’ ressuscita els discos de vinil

Per a això observen diversos veïns d’una anodina urbanització: una divorciada que és víctima d’un xantatge a través d’un vídeo sexual, un home que s’ha enamorat de l’operadora de màrqueting telefònic que el truca constantment i la filla del qual és assetjada a Facebook, i una conductora de VTC addicta a les sèries i desesperada perquè els seus clients sempre li donen puntuacions negatives. Després de prendre consciència dels danys que la vida moderna està causant sobre la seva salut mental, tots tres uneixen forces per venjar-se de les corporacions que la proveeixen. 

Com en moltes de les seves pel·lícules prèvies, els directors componen el relat a partir d’una sèrie de petites escenes més connectades a nivell temàtic que narratiu, i que proporcionen una tirallonga d’acudits sobre les compres ‘online’, el ‘ciberbullying’, les estafes telefòniques, les contrasenyes a internet, els tests de seguretat CAPTCHA i la precarietat dels ‘riders’. Arribat el moment les situacions es tornen repetitives, la trama perd manxa i cert maniqueisme retrògrad va prenent forma, però en tot cas la major part d’aquestes vinyetes resulten francament gracioses, i algunes són absolutament hilarants.