Radvanovsky, la reina del Liceu

El director italià Riccardo Frizza li va plantejar a la soprano Sondra Radvanovsky fer un concert amb les obertures i les escenes finals de les tres òperes de Donizetti que integren la seva Trilogia Tudor: ‘Anna Bolena’, ‘Maria Estuarda’ i ‘Roberto Devereux’. Radvanovksy, una tot terreny que canta amb igual autoritat obres belcantistes –com les citades o ‘Norma’ de Bellini– i òperes de Verdi o Puccini, va acceptar el repte i tots dos van estrenar el projecte el 2019 a la Lyric Opera de Chicago.

Notícies relacionades

Els crítics rebaten el jurat que va menysprear Tanxugueiras al Benidorm Fest

Crítica d’‘En un muelle de Normandía’: entre el cine social i el cofoisme

En aquest retrobament a Barcelona, a Frizza i Radvanovsky se’ls va unir la creativitat de Rafael R. Villalobos en una proposta escènica elegant i mesurada, de cuidada il·luminació, i amb vestuari de Rubin Singer. Va ser una sort comptar, en aquest programa Donizetti, amb el director musical del Festival Donizetti al podi: Frizza va saber seguir com ningú la soprano i la Simfònica del Liceu va saber respondre-li, en canvi el cor, aquí tan protagonista, no sempre va mostrar la concentració adequada. Correctes els secundaris, especialment Gemma Coma-Alabert i Carles Pachón.

El Liceu, un dels bressols del renaixement belcantista gràcies a Montserrat Caballé, havia d’acollir, sens dubte, aquest exigent programa. Radvanovsky, que va inaugurar la temporada liceista actual amb un recital juntament amb Piotr Beczala, coneix bé les tres reines que va encarnar en aquesta esperada tornada, Anna Bolena, Maria d'Escòcia i Elisabet I. I a causa del seu impressionant domini tècnic va poder modelar a voluntat el seu gran torrent vocal. Gràcies a això l’estil va semblar ser la seva segona pell, i va esculpir cada escena valent-se d’uns reguladors i pianísimos dignes hereus dels de Caballé. Per exemple, un fraseig i un ‘cant legato’ sustentats en un control del ‘fiato’ perfecte, un sentit dramàtic de la coloratura i de l’ornament i una tessitura àmplia i flexible que només va resultar estrident en algun sobreagut. Una gran nit de tècnica, passió i bellesa.