Iniciativa del consistori

Els drets culturals dels barcelonins: el Canòdrom, epicentre digital de la ciutat

  • L’antic espai de carreres de llebrers serà el centre de la proposta de cultura ‘online’ municipal, amb beques per a artistes i programes culturals i de formació

  • La capital catalana impulsa una plataforma virtual perquè els creadors comparteixin les seves creacions però puguin cobrar per aquestes

Es llegeix en minuts

La cara digital de la cultura és una de les nou línies del pla de drets culturals de l’Ajuntament de Barcelona. Té un segell molt ‘comuns’ d’apoderar la ciutadania i de destacar el discurs crític sobre la tecnologia, prioritzant la participació i el ‘software’ lliure, com a exemple d’eina construïda per a la comunitat i no per al lucre.

L’eix del programa se centra a l’espai del Canòdrom, recuperat per a la ciutadania després d’uns anys de gestió cedida al hub Península i centrat en viver i ‘coworking’ per a les ‘start-ups’ de videojocs i innovació. Ara, amb la programació pública recuperada (tot i que amb programació encarregada al col·lectiu Colectic), l’antic recinte de carreres de llebrers vol repartir joc entre barcelonins i visitants culturals i apostar per ser un «laboratori ciutadà d’innovació» similar al que va ser a Madrid el MediaLab Prado, abans de la gestió (i desmuntatge) de la barcelonina Andrea Levy com a regidora de Cultura. Un espai on conflueixin disseny, cultura digital i multimèdia, en activitats de formació, residència d’artistes i incubadora de projectes. 

La proposta de l’àrea de Cultura a l’àrea digital, ara en mans de la direcció d’Innovació Democràtica, voreja amb tres projectes de Ciutat Digital (dependent de l’àrea d’Economia): el ja consolidadíssim Cibernàrium (que depèn de l’àrea econòmica del consistori) –per al qual serà una ‘antena’ centrada en ‘software’ lliure i drets digitals–; la xarxa d’Ateneus de Fabricació Digital –que exploren tot el món de la fabricació digital, inclosa la impressió 3D– al presentar-se com un «ateneu d’innovació digital i democràtica», i la iniciativa Open Data. I també toca Educació, pels seus projectes amb escoles.

«Hi ha una voluntat d’obrir el Canòdrom a la ciutat com un espai d’innovació digital en la línia del MediaLab del MIT o el MediaLab Prado de Madrid, i consolidar-lo com un equipament de ciutat a nivell internacional, amb un programa formatiu i una activitat pública», afirma Arnau Monterde, director d’Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i responsable del projecte del Canòdrom i de la plataforma virtual Decidim. 

Tallers oberts

El Canòdrom acaba d’obrir un programa de nou «residències» (beques) per a investigadors, creadors i empreses culturals i tecnològiques perquè la innovació es beneficiï de l’intercanvi personal. També hi ha dues aules equipades, en les quals es donarà formació tecnològica a diversos nivells, des d’alfabetització a programació avançada, sempre de ‘software’ lliure, i tindrà una proposta d’activitats culturals digitals, a l’escenari de les Grades Obertes (les antigues grades per veure les carreres), des de tallers de Viquipèdia fins a seminaris. Aquest dimecres està programat en format virtual ‘Vector post/trans/humanisme’, dirigit per Antonio Calleja-López, sobre la relació entre tecnologia i humanisme.

Notícies relacionades

«Volem obrir les activitats a la ciutadania, però ara mateix estem en mans del Procicat», assenyala Monterde, que té preparats seminaris sobre vot electrònic, ‘podcasting’, drets digitals, la desinformació o una cosa molt més mundana, com com buscar feina. Però ja pensen a acollir actes de les biennals de Ciència o Pensament, i d’unes jornades, aquesta tardor, sobre la plataforma Decidim, un dels grans èxits tecnològics de Barcelona, que acaba de ser adoptada per la Unió Europea com a lloc de trobada virtual en la seva Conferència sobre el Futur d’Europa, que acaba d’arrencar i se celebrarà ‘online’ tot aquest any.

En aquesta línia, el projecte de futur és la creació d’una plataforma tecnològica que permeti als artistes de la ciutat difondre la seva obra de manera virtual però cobrant entrada i garantint els drets d’autor, en el format que sigui. Que una cosa és compartir i una altra no menjar.