Comèdia amb D.O.

‘Cuñados’, cine gallec amb pedigrí autòcton

El projecte està fet a mida pel trio protagonista, format per Xosé A. Touriñán, Miguel de Lira i Federico Pérez Rey

‘Cuñados’, cine gallec amb pedigrí autòcton
Es llegeix en minuts

En els últims temps Galícia s’ha convertit en un formidable escenari de cine que dona bon compte de la seva diversitat. Des de potents thrillers com ‘Quien a hierro mata’, de Paco Plaza, fins a pel·lícules d’autor tan boniques com ‘Lo que arde’, d’Oliver Laxe, passant per minisèries de Netflix com ‘El desorden que dejas’, de Carlos Montero, i grans èxits televisius com ‘Fariña’.

Però quedava un gènere per explotar, la comèdia. És el que ha intentat rescatar ‘Cuñados’, una producció de Portocabo que posa l’accent precisament en reivindicar l’humor gallec que, com diuen els seus responsables, es caracteritza per la sornegueria. «Nosaltres fem l’acudit i necessitem que l’oient el concreti, l’acabi d’entendre pel seu compte. Tallem la samfaina per la meitat», diu Toño López, director de la pel·lícula. «I, sobretot, ens agrada riure’ns de nosaltres mateixos, sense fer mal a ningú».

‘Cuñados’ té lloc a Ourense i s’amara de les seves particularitats. Tot i que no té mar, és on millor es prepara el pop, d’allà procedeix la denominació d’origen del vi Ribeiro i són seguidors del COB, club de bàsquet. Totes aquestes característiques idiosincràtiques són presents en una pel·lícula en la qual en comptes de narcotraficants hi ha poptraficants, les protagonistes són propietàries d’un celler i a un dels antiherois l’anomenen Sabonis. El pintoresquisme es converteix així en una base constitutiva, com també ho va ser en pel·lícules com ‘Ocho apellidos vascos’ i ‘Ocho apellidos catalanes’. Comèdia amb pedigrí autòcton.

Riquesa local

«Abans tota la producció se centralitzava a Madrid i això li donava una pàtina d’homogeneïtzació. S’esborraven els trets característics de cada zona i, per exemple, no hi havia accents. A l’obrir la producció –i la ment– s’ha pogut reivindicar la riquesa local, enriquir els audiovisuals de cada part del territori», explica Araceli Gonda, responsable del guió al costat de Pepe i Jorge Coira (l’equip de ‘Hierro’). «El que intenten a Portocabo és que l’escenari sigui un altre personatge, que participi activament en la història, la modifiqui, de manera que, si passés en un altre lloc, seria completament diferent», continua to López.

Notícies relacionades

Es tracta d’un projecte pensat exclusivament per al trio d’intèrprets protagonista, format per Xosé A. Touriñán, Miguel de Lira i Federico Pérez Rey. «Amb aquests tres actors era normal fer una comèdia i de seguida ens va atraure la idea que els seus personatges fossin gent molt normal que es fica en la delinqüència per necessitat. Però no se’ls dona bé ser dolents», afegeix Gonda. «Volíem jugar amb la picaresca i allunyar-nos dels tòpics. Pot ser que hi hagi empanada, pop, però res de droga, que és amb el que sempre se sol relacionar Galícia».

Per descomptat, des del principi la pel·lícula va estar pensada per ser parlada en gallec. «Crec que és el moment de trobar el nostre espai dins de la indústria nacional. La televisió de Galícia ha fet molt bona feina potenciant l’audiovisual i molts professionals ens formem allà, hi ha un gran planter i, per la nostra manera de veure el treball com una cosa constant, és lògic que en algun moment hagués d’explotar. Fèiem coses des d’un racó d’Espanya i ara hi ha molta gent que es fixa en aquest racó».n

Temes:

Cine