‘Kong vs. Godzilla’ i altres pel·lícules de monstre menja monstre

En la gènesi tant de King Kong com de Godzilla hi ha la rivalitat entre monstres de temps remots o creats per mutacions atòmiques. Els dos prodigis són enemics dels humans, però els plats forts de les pel·lícules que els estan dedicades resideixen en els combats contra éssers d’allò més diversos. 

A ‘Kong: L'illa Calavera’ (2017), segon títol de la saga que avui prossegueix amb l’acabada d’estrenar ‘Godzilla vs. Kong’, canonització total del denominat MonsterVerse (l’univers cinematogràfic compartit pels dos personatges), el rei Kong es barallava amb monstres de proporcions tan grans com les seves, en batalles digitals que manquen de la poesia artesanal del primer ‘King Kong’ de 1933, en què el simi de mida sobrenatural lluitava a preu fet amb els dinosaures i rèptils habituals del repertori prehistòric.

D’altra banda, Godzilla, la criatura generada en la ficció pel terror nuclear real, reacció i metàfora del cine japonès a les bombes sobre Hiroshima i Nagasaki, ja va estar embrancat en diverses aventures amb altres mutacions gegants radioactives. A ‘Godzilla contraataca’ (1955) va lidiar amb Anguiles, un quadrúpede cuirassat, a més de destrossar la ciutat d’Osaka.

 La col·lisió entre el llangardaix mutant japonès i el rei Kong nord-americà no trigaria a arribar. El creador de Godzilla, Ishiro Honda, els va enfrontar a la mateixa muntanya Fuji a ‘King Kong contra Godzilla’ (1962). Malgrat ser una producció japonesa, era Kong qui protegia la humanitat de l’ens radioactiu: fet presoner en una illa durant una expedició científica, Kong es convertia en el salvador de Tòquio contra l’amenaça de la criatura de cos petri i alè letal. Comptant aquest film, Godzilla ha aparegut en més de 30 pel·lícules, incloent la sèrie japonesa i les variacions hollywoodianes, mentre que Kong ho ha fet en una desena. No hi ha color.

El festival absolut va arribar a ‘Godzilla: rey de los monstruos’ (2019), producció nord-americana construïda a partir dels enfrontaments de Godzilla amb tres grans ‘kaiju’ (nom que reben en la cultura popular els monstres gegants de la ficció japonesa): Ghidorah, Rodan i Mothra. Aquestes tres criatures ancestrals ja havien tingut protagonisme en les pel·lícules japoneses: Godzilla es va enfrontar el 1964 amb Ghidorah, el ‘kaiju’ de tres caps, comptant amb la col·laboració de les altres dues –semblava la rèplica nipona dels films de Hollywood que amuntegaven en un mateix metratge Dràcula, Frankenstein i l’Home Llop–, però en una altra cinta del mateix any va tenir com a rival Mothra, el colós amb forma de papallona. 

Notícies relacionades

La vida sense Paul Auster

Viatge cinematogràfic a Brooklyn

A ‘Godzilla contra el monstre de l'espai’ (1965), Godzilla i Rodan són enviats a Júpiter per carregar-se Ghidorah, que té dominats els jupiterians. I en la següent ‘Los monstruos del mar’ (1966), Godzilla lluita contra Ebirah, una mena de llagosta gegant utilitzada per un grupuscle comunista per protegir l’illa on fan provatures atòmiques. També s’enfrontaria amb l’escarabat mutant Megalon i altres híbrids de malson. Imaginació no els faltava als creadors de la saga.

A Ray Harryhausen tampoc li va faltar en algunes de les seves produccions fetes amb els efectes artesanals del ‘dynamation’: un drac contra un ciclop a ‘Simbad i la princesa’ (1958) o saures de tota índole lluitant al costat de Raquel Welch a ‘Fa un milió d'anys’ (1966). També va tenir molta imaginació Willis O’Brien, que amb figures de plastilina en ‘stop motion’ va visualitzar a ‘El món perdut’ (1925) una titànica baralla entre un dinosaure i un brontosaure. I posats a fer, el ‘crossover’ d’‘Alien vs. Predator’ (2004), pugna tan salvatge com la de Kong i Godzilla.