El Govern ressitua gairebé un miler de menors en diverses comunitats

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, va considerar ahir que la reforma de l’article 35 de la llei d’estrangeria ha sigut una "fita" d’aquest 2025 en favor dels drets de la infància migrant, i va advertir que "pot revertir-se". D’aquesta manera va al·ludir a la intenció que han manifestat formacions com el PP i Vox, que no van donar suport a aquesta reforma legislativa, de derogar aquest precepte que ha permès, malgrat aquestes dues formacions, ressituar en els últims sis mesos en el conjunt del territori nacional un miler de menors migrants no acompanyats, comptant-hi els que han demanat asil després d’arribar al país.

En un balanç de la feina feta pel seu ministeri durant l’any que està a punt d’acabar, Torres va precisar que el Govern ha iniciat 1.241 expedients a l’empara de la reforma de la llei d’estrangeria, promoguda per respondre a la contingència migratòria que afecta les Canàries, Ceuta i Melilla, un fenomen que va impactar anteriorment a Andalusia. Malgrat les 982 al·legacions presentades per comunitats autònomes de destinació d’aquests menors, les delegacions del Govern han dictat 810 resolucions de trasllats, que fins ara s’han traduït en 368 reubicacions relacionades amb aquesta contingència migratòria, de manera que quedarien per materialitzar-ne 442 més d’acordades.

El ministre va detallar que, a més, hi ha 408 menors no acompanyats sol·licitants d’asil que han sigut acollits a la xarxa de protecció internacional del país, 167 a les Canàries.

L’"amenaça"

L’expresident canari i secretari general del PSOE a les illes va advertir que "la gran amenaça" de la reforma de la llei d’estrangeria, que no va creure que pogués tirar endavant, com va passar finalment gràcies a l’esforç de tots els grups parlamentaris menys el de Vox i el Popular, és "que és reversible". Sobre la possibilitat que aquests dos partits la deroguin en la pròxima legislatura, que s’iniciarà a partir del 2027 perquè aquest és el compromís del Govern que presideix Pedro Sánchez, Torres va dir que això implicaria "aixafar els drets humans i els dels menors" i abandonar els territoris frontera, com són les Canàries, Ceuta i Melilla.

Notícies relacionades

Com va descobrir l’autoritat suïssa la fortuna de Bárcenas, de 48,2 milions d’euros el 2010

Les morts de migrants a les costes espanyoles baixen de 10.000 a 3.000

En el seu balanç de l’any, el ministre de Política Territorial també va destacar que aquest és el Govern que ha mostrat més diàleg amb les comunitats, siguin del color polític que siguin, i està convençut que "més autonomia no és menys Estat". Fruit d’això, els dos últims anys s’han formalitzat un total de 18 traspassos de competències, pels 16 de "tots els anys de Mariano Rajoy", si bé "des que Pedro Sánchez és president del Govern d’Espanya n’hi ha hagut 40".

"Quan al Ministeri de Política Territorial ens sol·liciten que activem una comissió bilateral responem automàticament que sí. Ben diferent, però, és que després arribem o no als acords que vol una comunitat autònoma, però si no ens demanen les bilaterals no les podem tenir", va assenyalar el ministre.