El 40% de les dones amb problemes de salut mental han patit violència física o psicològica, segons un estudio

L’Estudi GEA evidencia una relació estreta entre salut mental i violència. El 40% de les dones amb problemes de salut mental afirma haver patit violència física o psicològica per part del seu entorn proper, i més de la meitat (51%) denuncia haver patit mals tractes durant ingressos o processos d’atenció en salut mental.

Segons Rubio, el sistema sanitari continua funcionant des d’una lògica androcèntrica que ignora les experiències específiques de les dones. “Quan no es genera un espai d’escolta suficient, tot el context social, econòmic i vital queda fora del diagnòstic”, assenyala. Aquesta manca d’escolta afavoreix la medicalització del relat i invisibilitza violències prèvies o estructurals.

En aquesta línia, la comissionada de Salut Mental del Ministeri de Sanitat, Belén González Callado, va advertir que un dels “pecats” del sistema és el plantejament patriarcal del diagnòstic psiquiàtric, que sovint invisibilitza relats biogràfics de violències viscudes des de la infància. “Es medicalitza el relat”, va resumir.

La consultora social i de gènere Gemma Altell, codirectora de G360, va insistir que existeix una correlació molt alta entre les violències patides des de l’inici de la vida i els malestars de salut mental. “És molt difícil parlar de vides lliures de violència en dones amb problemes de salut mental; aquesta relació es dona sempre”, va afirmar.

L’estudi parteix d’una enquesta a 1.405 persones, combinada amb entrevistes i grups focals, i posa xifres i relat a una realitat sovint invisibilitzada: el malestar psicològic no apareix en el buit, sinó que es construeix en contextos marcats per desigualtats estructurals que el sistema sanitari no sempre té en compte

Tal com va destacar Rosa Maria Bayarri, presidenta de la Federació Salut Mental Comunitat Valenciana, fins ara s’havia investigat la salut mental i les desigualtats de gènere de manera separada, però no des d’una mirada interseccional i a escala estatal. “Sabíem que les dones amb problemes de salut mental pateixen un doble estigma, però calia dimensionar l’abast real de les violències i les vulneracions de drets que viuen”, va assenyalar a la presentació de l’estudi.

Pobresa: quan la precarietat es converteix en símptoma

Un dels eixos centrals de l’estudi és la feminització de la pobresa. El 84% de les dones participants assegura haver-se hagut de mudar en els darrers anys per no poder assumir el cost del lloguer o de la hipoteca. “Canviar de casa no és només passar d’un lloc a un altre; és deixar enrere un espai vital per començar-ne un altre”, explica Esperanza Rubio, directora tècnica d’Investigació i Projectes de la Confederació.

La precarietat residencial no és un factor circumstancial: afecta directament l’estabilitat emocional i incrementa el risc d’empitjorament de la salut mental. Tot i això, aquests determinants socials continuen quedant sovint fora del relat clínic, cosa que dificulta una comprensió integral del patiment.

Cures: el rol que desgasta i invalida

La sobrecàrrega de cures és un altre factor determinant. Un 64% de les dones afirma que aquesta responsabilitat suposa una càrrega emocional molt elevada que els impedeix cuidar-se a si mateixes. “Històricament se’ns ha assignat el rol de cuidadores, però alhora se’ns qüestiona la capacitat per ser mares”, apunta Rubio.

Un sistema que no integra la perspectiva de gènere

Notícies relacionades

Francesc Torralba, filósof: "Torna a mostrar-se l'espiritualitat, és una font de fortalesa interior"

Omar Linares, assessor filosòfic: "La vida implica dolor, el repte no està en allunyar-se'n sino sostenir-lo i fer quelcom per canviar-lo"

La manca de resposta institucional és clara: el 85% dels professionals enquestats considera que els serveis sociosanitaris actuals no donen resposta a totes les necessitats de dones, nenes i adolescents amb problemes de salut mental. La manca de recursos hi té pes, però no és l’únic factor. “També cal revisar el model i la cultura institucional”, defensa Rubio.

Escolta i drets, més enllà del tractament

Per a les dones que han participat en l’estudi, la demanda principal no és només terapèutica, sinó de reconeixement. “Necessiten ser escoltades, respectades i reconegudes com el que són: dones”, resumeix Rubio. Les dades de l’Estudi GEA són contundents, però també ofereixen un punt de partida clar: sense abordar pobresa, violència i cures, no és possible una atenció en salut mental que posi realment la vida i els drets al centre.