Com va descobrir l’autoritat suïssa la fortuna de Bárcenas, de 48,2 milions d’euros el 2010

GAFI, París, 1989. Espanya i Suïssa subscriuen un acord de l’anomenat G-7 (Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Alemanya i Japó) que crea el GAFI (Grup d’Acció Financera Internacional sobre Blanqueig de Capitals). El GAFI defineix el que és una de les seves funcions: supervisar els moviments de les Persones Exposades Políticament (PEP) per lluitar contra la corrupció.

Són PEP, segons assenyala l’acord, aquells "individus que exerceixen o han exercit funcions públiques d’importància, com caps d’Estat, polítics, ministres, alts càrrecs militars o jutges, executius d’empreses de l’Estat, o alts càrrecs d’importants partits polítics".

¿Com se’n fa la supervisió? Els PEP han de ser considerats per la banca i entitats reguladores nacionals com persones d’alt risc. El banc que identifica un client com PEP, o com un familiar associat d’un PEP, ha d’aplicar un estricte escrutini, fins i tot en el cas que el PEP no sigui un client directe del banc, sinó beneficiari dels actius en qüestió. Els bancs, doncs, han de vigilar especialment els moviments bancaris i canviaris i una recomanació, la número 20, assenyala l’obligatorietat d’informar les autoritats sobre transaccions "sospitoses". I la petició, per exemple, d’una targeta Visa és el que denominen una red flag, bandera vermella o senyal d’alerta.

El 3 de gener del 2010, l’encara senador Luis Bárcenas –que havia abandonat de manera "transitòria" el seu càrrec de tresorer nacional el juliol del 2009, després de pactar-ho amb Mariano Rajoy per la seva imputació per delicte fiscal i suborn en el cas Gürtel– va sol·licitar a la seva gestora, Agathe Stimoli, al banc suís LGT de Ginebra, que tramités una targeta Visa per valor de 25.000 euros mensuals per utilitzar a Alaska.

El jutge Baltasar Garzón, a càrrec del cas Gürtel, havia demanat auxili judicial a Suïssa el 2 de març del 2009. I en aquell moment la resposta s’estava tramitant.

Bárcenas tenia tancat el seu paquet de vacances a Alaska. Havia fet la reserva per anar a esquiar el 2010 amb l’empresa Beyond Boundaries (Més enllà de les fronteres), especialitzada en heliesquí, l’esport en què l’helicòpter substitueix el telecadira en l’operació de trasllat d’un grapat selecte d’esquiadors a les muntanyes de neu verge, en unes altures, és clar, on no hi ha pistes.

Top Card, que és l’empresa que administrava a Zúric les targetes de crèdit, cursa la petició del LGT Bank al Visa Card Center. I és aquí quan salta l’alarma. La Visa urgent és denegada a expenses de fer una investigació.

Vet aquí que LGT ha d’informar del perquè de la seva decisió a l’Oficina d’Informació sobre Blanqueig de Diner de Suïssa (MROS per les seves sigles en anglès). I, al seu torn, la MROS fa dues coses: pren contacte amb el fiscal Sergio Mastroiani, que està elaborant la resposta a la comissió rogatòria espanyola. Alhora, aporta la informació a la seva institució homòloga, la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF) anomenada a Espanya Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals (SEPBLAC). I, de seguida, la Fiscalia Anticorrupció i la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) n’estan al corrent.

Luis Bárcenas té alguns comptes bancaris a Suïssa.

Ara, la Fiscalia Anticorrupció passa a l’atac. Demanen al jutge Francisco Monterde, de la Sala Penal del Tribunal Suprem, a càrrec d’investigar al llavors encara senador Bárcenas, que s’enviï una altra comissió rogatòria a Suïssa. El fiscal Juan Ignacio Campos –qui el 2020 es faria càrrec d’investigar Joan Carles I– canalitza la petició. El jutge Monterde l’envia el 14 d’abril. Bárcenas renuncia a la seva acta de senador el 19 d’abril del 2010.

La clarificació sobre la increïble fortuna acumulada per Bárcenas a Suïssa trigarà encara a arribar a Espanya –però no al Partit Popular, que la coneixerà perquè l’extresorer intenta paralitzar l’entrega de les dades a través de diversos recursos que seran desestimats–, cosa que passarà el desembre del 2012.

Aflorament

Primer, el desembre del 2012, el jutge Pablo Ruz sabrà que Bárcenas ha tingut diners dipositats en el LGT Bank per valor de 22.144.832 euros a principis del 2008. I, més tard, a través d’un altre compte al banc de Lombard Odier, Ginebra, Ruz arriba a l’espectacular xifra completa: Bárcenas ha arribat a posseir en total ¡48.292.341 euros! Aquesta quantitat patirà una minva, ja que una part dels diners eren invertits en accions d’empreses cotitzades i es veuran afectades per la crisi provocada en la Gran Recessió del 2008-2012. El març del 2013, amb gran part de la informació aflorada, Bárcenas, de tornada d’unes vacances d’esquí, aquesta vegada al Canadà contestarà a una reportera a Barajas amb la seva famosa ‘peineta’.

Vet aquí com funcionaven les unitats d’intel·ligència en una fase de col·laboració que, l’abril del 2010, va quedar emmarcada en la llei de 28 d’abril del 2010 de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament de terrorisme.

Notícies relacionades

El Govern ressitua gairebé un miler de menors en diverses comunitats

Les morts de migrants a les costes espanyoles baixen de 10.000 a 3.000

El Partit Popular acabaria resultant condemnat com a partícip a títol lucratiu en el judici de Gürtel època 1999-2005 i sentenciat a pagar 245.492 euros.

Però la principal confessió de Bárcenas, el seu escrit de defensa del 15 de juliol del 2013 no va afectar, posteriorment, l’octubre del 2021, al judici oral sobre la caixa B del PP i els sobresous, a la cúpula del partit, tenint en compte que la instrucció l’havia exclòs.