Mor Vicente Rojo, artista mexicà d’origen espanyol

El pintor i escultor mexicà d’origen espanyol Vicente Rojo va morir aquest dimecres als 89 anys a Ciutat de Mèxic, va informar el Colegio Nacional, institució acadèmica «en la qual es va mantenir actiu en tot moment». «Amb gran tristesa informo de la mort de Vicente Rojo, gran artista i enorme ésser humà. Un entranyable company al Colegio Nacional. Una forta i solidària abraçada la Bárbara [la seva dona], els seus familiars i amics. Descansi en pau», va confirmar també a Twitter l’advocat José Ramón Cossío, company de Rojo al Colegio Nacional. «A més de ser un dels artistes visuals més excel·lents de la seva generació, Vicente Rojo va col·laborar en la fundació d’editorials, suplements culturals i altres publicacions que van definir la vida cultural de Mèxic a la segona meitat del segle XX», va destacar el Colegio Nacional en un comunicat.

Vicente Rojo va néixer el 15 de març del 1932 a Barcelona, ciutat des de la qual es va exiliar a Mèxic el 1949. Al seu país d’acollida, l’artista va estudiar pintura i tipografia, i va gaudir d’un enorme prestigi i reconeixement, ja que va ser considerat un dels autors més importants de l’abstraccionisme a Mèxic. Rojo va realitzar durant més de cinquanta anys una extensa obra com a dissenyador gràfic, pintor i escultor. A més, va col·laborar en la fundació d’editorials, suplements culturals i altres publicacions que van definir la vida cultural de Mèxic a la segona meitat del segle XX.

Al llarg de la seva carrera, Vicente Rojo va presentar nombroses exposicions individuals i va participar en incomptables mostres col·lectives a tot el món. La seva obra s’ha mostrat en exposicions a diversos recintes de gran prestigi a Mèxic, els Estats Units, Espanya i Alemanya.

Vicente Rojo es va fer creditor el 1991 del Premi Nacional de les Arts que atorga el Consell Nacional per a la Cultura i les Arts mexicà (Conaculta), i va rebre la Medalla al Mérito en las Bellas Artes que li va atorgar el Govern espanyol. El 1993 va ser designat creador emèrit pel Sistema Nacional de Creadors d’Art. Va ser, a més, doctor ‘honoris causa’ per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), i molt conegut també com a dissenyador de la primera portada de ‘Cent anys de solitud’, la cèlebre novel·la del colombià Gabriel García Márquez.

Un artista fonamental

Vicente Rojo Almazán va ser un pintor i escultor fonamental per a l’evolució de la cultura a la segona meitat del segle XX que va deixar una profunda empremta a Mèxic, el seu país adoptiu. Exiliat des del 1949, Rojo va ser un de molts espanyols que van gaudir d’un enorme prestigi i reconeixement en aquest país, superior segurament al d’Espanya i la seva Catalunya natal.

Rojo va estudiar pintura i tipografia poc després d’arribar a Mèxic i es va embarcar en nombroses activitats culturals, entre les quals destaca la de fundar juntament amb José Azorín i els germans Neus, Jordi i Quico Espresate l’editorial Era, de la qual va ser director artístic.

El segell va marcar una època, ja que va publicar el primer poemari, ‘Los elementos del fuego’ (1962), amb 23 anys, el mexicà José Emilio Pacheco, Premi Cervantes de literatura el 2009, i el Nobel de Literatura Gabriel García Márquez (1980), la primera edició d’‘El coronel no tiene quien le escriba’ (1961).

Abans, en la dècada dels cinquanta, va treballar en l’àrea d’edicions de l’Institut Nacional de Belles Arts (INBA), al suplement ‘México en la cultura’ del diari ‘Novedades’ i a la revista de la Universitat de Mèxic.

Va ser nebot del general republicà Vicente Rojo Lluch (1894-1966), un destacat cap republicà espanyol que es va oposar a l’alçament del dictador Francisco Franco. Rojo Almazán estava casat amb l’escriptora Bárbara Jacobs.

L’obra de Rojo es va desenvolupar a partir de cinc sèries artístiques: ‘Senyals’, on va treballar amb formes geomètriques bàsiques; ‘Negacions’, en què cada quadro negava l’anterior; ‘Records’, un intent de fuga d’una infància difícil; ‘Mèxic sota la pluja’, concebuda un dia que va veure ploure, i ‘Escenaris’, diverses minisèries juntes que repassen temes anteriors.

Autor d’una àmplia obra pictòrica, de disseny gràfic i escultura desenvolupada a la segona meitat del segle XX, des del 1980 va començar a alternar pintura i escultura. «En aquesta exposició vaig voler enfrontar o combinar una cosa que no havia fet abans, que és la delicadesa del paper amb la presència forta del bronze. Aquest és una mica el sentit que té aquesta exposició», va afirmar sobre la seva experimentació.

Els crítics consideren Rojo un autor abstraccionista i el situen en el moviment artístic mexicà de La Ruptura, que va buscar nous llenguatges formals i conceptuals, tot i que ell es considerava bàsicament un innovador en la forma i el color. En el moviment es troben artistes com José Luis Cuevas, Manuel Felguérez, Roger von Gunten, Enrique Echeverría, Lilia Carrillo, Brian Nissen i Fernando García Ponce.

Notícies relacionades

Més vendes en un Comic Barcelona que ha registrat 110.000 visites

Sols i amb una discapacitat

Al llarg dels anys la seva obra s’ha exposat en diversos recintes de Mèxic, així com a la Universitat de Texas, a Austin, al Cercle de Belles Arts, la Biblioteca Nacional i el Museu Casa de la Moneda de Madrid (Espanya), entre altres recintes.

En vida va col·laborar amb nombroses revistes com ‘Artes de Mèxic’, que va fundar; ‘Nuevo Cine’; ‘Diálogos’; ‘¡Siempre!’, i ‘La Gaceta’, del Fons de Cultura Econòmica (FCE), i va fer diverses portades de ‘Vuelta’ (1978-1982), fundada pel poeta Octavio Paz el 1976.