‘Pasajero oculto’: acció i terror en un avió

‘Pasajero oculto’ se situa entre el cine d’acció i el de terror, i mentre ho fa resulta increïblement estúpida, tot i que no només es mostra del tot conscient d’això sinó que a més es pren molt seriosament la seva pròpia ridiculesa. La seva protagonista és una oficial aèria que en plena Segona Guerra Mundial puja a un bombarder carregant un misteriós paquet, i que a partir de llavors rivalitza contra els japonesos i, sobretot, contra una diabòlica criatura que combina trets de ratpenat i sariga.

Notícies relacionades

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

L’enterrador de les fosses de Paterna, "el nostre Primo Levi"

La majoria de la pel·lícula transcorre dins de la torreta de l’avió, i l’eficaç ús que fa de les limitacions imposades per l’espai explica com funciona de bé com a estudi psicològic i com a ‘thriller’. La directora Roseanne Liang sovint no ens deixa veure res més que les exhaustes expressions facials de la seva protagonista (Chloë Grace Moretz) o bé el que ella mateixa veu, i d’aquesta manera juga amb el nostre coneixement sobre el que està passant.

‘Pasajero oculto’ de cap manera és una pel·lícula perfecta. Arribat el moment comença a dedicar-li una atenció massa explícita al bitxo, i els mecanismes narratius que utilitza per subministrar el seu missatge feminista resulten problemàtics –detallar per què exigiria fer espòiler-; malgrat això, és digna d’admiració per les seves impossibles seqüències d’acció, la seva voluntat de fer el que faci falta per no avorrir, i l’orgull amb què llueix la seva condició de cine trash.