‘Pasajero oculto’: acció i terror en un avió

‘Pasajero oculto’ se situa entre el cine d’acció i el de terror, i mentre ho fa resulta increïblement estúpida, tot i que no només es mostra del tot conscient d’això sinó que a més es pren molt seriosament la seva pròpia ridiculesa. La seva protagonista és una oficial aèria que en plena Segona Guerra Mundial puja a un bombarder carregant un misteriós paquet, i que a partir de llavors rivalitza contra els japonesos i, sobretot, contra una diabòlica criatura que combina trets de ratpenat i sariga.

Notícies relacionades

K-pop imperial, gairebé maquiavèl·lic

Sweeney, la ‘Taylor Switf’ republicana

La majoria de la pel·lícula transcorre dins de la torreta de l’avió, i l’eficaç ús que fa de les limitacions imposades per l’espai explica com funciona de bé com a estudi psicològic i com a ‘thriller’. La directora Roseanne Liang sovint no ens deixa veure res més que les exhaustes expressions facials de la seva protagonista (Chloë Grace Moretz) o bé el que ella mateixa veu, i d’aquesta manera juga amb el nostre coneixement sobre el que està passant.

‘Pasajero oculto’ de cap manera és una pel·lícula perfecta. Arribat el moment comença a dedicar-li una atenció massa explícita al bitxo, i els mecanismes narratius que utilitza per subministrar el seu missatge feminista resulten problemàtics –detallar per què exigiria fer espòiler-; malgrat això, és digna d’admiració per les seves impossibles seqüències d’acció, la seva voluntat de fer el que faci falta per no avorrir, i l’orgull amb què llueix la seva condició de cine trash.