Sajalín, la casa dels escriptors salvatges

El primer títol de la sèrie va ser ‘No hay bestia tan feroz’, d’Edward Bunker (1933-2005). Es va publicar l’octubre del 2009 i acaba d’arribar a la desena edició, una fita en tota regla per a una casa petita com Sajalín. Dani Osca i Julio Casanovas són els dos socis fundadors de la marca i el primer és l’únic treballador a jornada completa. Osca va descobrir Bunker quan vivia a Torí. A les llibreries de segona mà que freqüentava, en edicions del selecte segell Giulio Einaudi (difícil imaginar-lo al catàleg d’un equivalent espanyol). Amb ‘No hay bestia tan feroz’ i ‘Réquiem por un sueño’, de Hubert Selby Jr., van tenir els dos companys la visió d’impulsar la col·lecció Al Margen. Contra tot pronòstic, Bunker es va berenar Selby en termes comercials. En bona mesura gràcies que Quentin Tarantino li havia donat poc més que un ‘cameo’ com a Mr. Blue a ‘Reservoir dogs’ i havia dit del llibre en qüestió: «La millor novel·la criminal en primera persona que mai hagi llegit». Dos arguments de vendes que Sajalín va explotar a consciència, amb el resultat d’una mica més de 10.000 exemplars despatxats fins ara, i pujant.

Al Margen és un nom que no requereix explicacions, però per si de cas: a la col·lecció es publiquen principalment novel·les, relats i memòries d’escriptors forjats en el costat més bèstia de la vida o que el coneixen bé, per exemple a causa de la seva feina com a periodistes. És el cas de Vern E. Smith, l’obra del qual ‘Los reyes del jaco’ és un (petit) èxit sorpresa de Sajalín. Com no, amb aquest títol i aquesta foto de portada. «El títol va ser un encert de Guido [Sender], el traductor –diu Osca–. L’original és ‘The Jones men’, que és com s’anomenava els traficants d’heroïna a Detroit als anys 70. Convertir-lo en ‘Los reyes del jaco’ va ser un bingo».

Supervivència

Aquí presten molta atenció a aquests detalls, no debades els va la supervivència en això. ‘La escena’, de Clarence Cooper Jr., un altre autor negre, també retrata el submon de l’heroïna i potser és millor que ‘Los reyes del jaco’, considera Osca, però com que el títol i la tapa no tenen tanta tirada doncs va passar més aviat desapercebut. Més sobre fotos de coberta: per a les edicions de ‘Carter’ i ‘La ley de Carter’, tots dos de Ted Lewis, tenien clar que eren imprescindibles imatges de Michael Caine a ‘L’assassí implacable’, adaptació cinematogràfica del primer llibre. Però la companyia propietària de la pel·lícula no les cedia ni les venia. Finalment van trobar un amic de Caine que havia fet fotos en el rodatge i ‘voilà’ (a un preu molt superior als estàndards de Sajalín).

Notícies relacionades

La facturació de la música en directe es quadruplica en 10 anys

‘Alpha’, de Julia Ducournau, inaugurarà el Festival de Sitges

Hi ha vida, i molta, sota el radar de les editorials mitjanes i grans. ‘Noche cerrada’, de Chris Offutt, un dels pocs autors actuals del segell, va entrar en nombroses llistes dels millors llibres de 2020, entre les quals la de EL PERIÓDICO. Al Margen ja havia publicat abans la col·lecció de relats ‘Kentucky seco’. «A Offutt ens el va descobrir un amic editor a qui no li encaixava –explica Osca–. És un autor molt poc prolífic i suposo que per això ningú l’havia enxampat. Millor per a nosaltres». A octubre, atenció, nova novel·la d’Offutt.

A petita escala, Al Margen ha aconseguit el que Osca qualifica com «el somni de tot editor»: que els seus lectors comprin gairebé a cegues els llibres que publica. «En aquest tipus de ficció és molt important que hi hagi una part d’autobiografia o de gran coneixement –opina Osca–. És molt difícil escriure sobre, diguem, els baixos fons si no has viscut allà». I qui diu els baixos fons diu la presó, la drogoaddicció o els Estats Units rurals, blancs i pobres.