La novel·la de la presó

Del Colt a l’Olivetti

10 delinqüents que van abraçar la literatura amb estimulants resultats després de passar per la presó

7
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’escriptor nord-americà Nelson Algren, autor de novel·les com L’home del braç d’or i Un paseo por el lado salvaje (i amant de Simone de Beauvoir), va passar en la seva joventut cinc mesos en una presó de Texas per robar una màquina d’escriure que necessitava per acabar a temps la seva primera novel·la, Somebody in boots, i complir així amb els terminis que li havia imposat l’editorial Vanguard Press. Podria dir-se que la (breu) temporada entre reixes d’Algren va ser una conseqüència directa de la seva vocació literària. Són molt més freqüents, no obstant, els casos en què ocorre justament a la inversa i és l’experiència carcerària (o la carrera delictiva) la que acaba determinant el naixement d’un escriptor. Aquest és un particular ‘top ten’ de criminals que van canviar el Colt 45 per l’Olivetti Lettera 22 (tot i que alguns ho van fer sense perdre mai de vista el revòlver).

HENRI CHARRIÈRE (1906-1973)

L’home de la papallona tatuada al pit. Després de fer-se un nom com a lladre i proxeneta a París, va ser condemnat el 1931 per l’assassinat d’un delator (ell sempre va negar la seva participació en aquest crim) i va passar els 14 anys següents entrant i escapant-se d’una sèrie de colònies penals de la Guaiana Francesa, cada una més espantosa. El 1944, després d’una inversemblant fuga de la terrorífica illa del Diable, va arribar a Veneçuela, on va passar un altre any a l’ombra i on, una vegada excarcerat, es va quedar a viure per evitar ser extradit a França. Charrière va relatar les seves experiències (pel que sembla, amb una fidelitat als fets poc escrupolosa) a la formidable novel·la Papillon, el fenomenal èxit de la qual va donar lloc a una cèlebre pel·lícula i a una continuació, Banco.  

CHESTER HIMES (1909-1984)

A diferència d’altres noms d’aquesta llista, Himes va créixer en una llar de classe mitjana on no faltaven els llibres, però va arribar al costat fosc pel camí de la por i la ira, sentiments comprensibles en un jove negre enfrontat a la monstruosa segregació racial dels estats del sud als anys 20 i 30. Va començar a escriure compulsivament a la Penitencieria d’Ohio, on complia condemna per atracament a mà armada. Va passar del relat social a la novel·la policíaca sense perdre la lucidesa ni la mala llet i va tocar el dos dels EUA quan va començar a ser aclamat com una mena de Raymond Chandler afroamericà. Va morir a la costa alacantina i al seu sepeli, al cementiri de Benissa, van anar-hi una dotzena de persones.

ICEBERG SLIM (1918-1992)

Robert Beck era un venedor d’insecticides de Los Angeles que, encoratjat per la seva dona, va decidir a mitjans dels 60 escriure la història de la seva vida. ¡I quina vida! Pimp. Memioria de un chulo és una crònica brutalment descarnada dels anys en què l’autor, anomenat ‘Iceberg’ per la seva implacable fredor (segons Irvine Welsh, va rebre el sobrenom «després de veure’s implicat, sense immutar-se, vas de whisky a la mà, en un tiroteig en un bar»), dirigia amb una barreja d’astúcia i crueltat una «quadra» de prostitutes a Chicago. Una obra idolatrada per la comunitat hip-hop, que encapçala la llista de llibres més robats a les llibreries dels EUA i que va oferir a Beck la possibilitat d’iniciar als 50 anys una breu però notable (i lucrativa) carrera com a novel·lista. 

MALCOLM BRALY (1925-1980)

Quan Malcolm Braly va fer 40 anys, havia passat la meitat de la seva vida entre reixes, havia completat tres novel·les i acabava de sortir de San Quintí en règim de llibertat vigilada. També havia començat a escriure En el patio, un retrat esborronador i commovedor del submon carcerari que va haver d’acabar d’amagat després que les autoritats amenacessin de revocar-li la llibertat condicional si seguia endavant. Publicada el 1967, En el pati va ser aclamada com una obra major i enaltida per Truman Capote i Kurt Vonnegut, entre d’altres. Braly va publicar un parell de títols més (l’autobiografia False starts i la novel·la The protector), abans d’esgotar la seva exigua quota de bona sort i morir en un accident de cotxe als 54 anys. 

PIRI THOMAS (1928-2011)

Fill de mare porto-riquenya i pare cubà, Juan Pedro Tomás va créixer a l’Spanish Harlem de Nova York envoltat de misèria, racisme, drogues, bandes i delictes. Ell mateix va passar per tot això i es va doctorar en la vida del barri amb una condemna de set anys, de la qual va sortir transformat en un carismàtic educador i activista que no va deixar de lluitar mai per la restitució de la dignitat d’una comunitat desposseïda. Abanderat del moviment literari ‘nuyorican’, es va estrenar com a novel·lista amb Down these mean streets (1967), un cru i molt emocionant relat autobiogràfic del qual es va fer una traducció al castellà pobra i tardana (Por esas calles bravas, hoy inencontrable) i que mereix, sens dubte, un rescat en condicions. 

EDWARD BUNKER (1933-2005)

Narcotràfic, extorsió, robatori de bancs, atracament a mà armada, falsificació... La llista de delictes imputats a Bunker és tan llarga com el seu historial d’entrades i sortides de reformatoris i presons. La presó el va convertir en un lector bulímic, primer, i en un obstinat aprenent d’escriptor, després. «Escriure s’havia convertit en l’única manera d’escapar-me del fangar de la meva existència», va confessar al llibre de memòries La educación de un ladrón, publicat el 1975. Dos anys abans havia vist la llum No hay bestia tan feroz, una fabulosa i desesperançada novel·la d’atracaments que li va oferir una molt estimable carrera literària i li va obrir les portes de Hollywood, on va treballar com a guionista i actor ocasional en una vintena de pel·lícules. 

CLARENCE COOPER JR. (1934-1978)

Una història trista. Addicte a l’heroïna i assidu inquilí de centres correccionals des de molt jove, Cooper va aconseguir certa atenció amb la seva primera novel·la, La escena, vívid retrat de la vida en un inframon poblat per xulos, putes, jonquis, lladres i policies corruptes, al qual sens dubte David Simon va dedicar una mica de temps abans de posar-se amb The wire. Però quan van començar a aparèixer ressenyes laudatòries del llibre, el seu autor havia tornat a la presó i ja només va poder publicar les seves següents sis obres a barates col·leccions pulp, de tapa tova i d’abast molt limitat. Va aparèixer mort a l’habitació d’un alberg de la YMCA al carrer 23 de Nova York i a ningú va semblar importar-li massa. Tenia 43 anys.

JAMES FOGLE (1936-2012)

Maltractat pel seu pare i ignorat per la seva mare, Fogle va començar la seva carrera delictiva als 12 anys i al llarg de la seva vida es va dedicar a boicotejar amb contumàcia totes les possibilitats de reinserció que li van sortir al pas. La més seriosa es va presentar amb la bona acollida dispensada a Drugstore Cowboy, l’única de les seves novel·les que va arribar a la impremta. Publicada després de l’èxit de la pel·lícula que Gus Van Sant va realitzar a partir del manuscrit que Fogle va redactar a la presó, és el rutilant relat de les aventures d’una colla de lladres farmacològics liderats pel molt supersticiós Bob Hughes, carismàtic àlter ego de l’incorregible autor, que va morir de càncer de pulmó a la presó de Monroe mentre complia condemna per assaltar una farmàcia. 

JACK HENRY ABBOTT (1944-2002)

Una mala bèstia. El 19 de juliol del 1980, sis setmanes després de sortir en llibertat condicional després de passar 15 anys entre reixes, Abbott va concloure amb diverses ganivetades mortals una discussió amb el gendre del propietari d’un restaurant de Manhattan que li havia indicat que el lavabo era només per a ús dels empleats. L’endemà, The New York Times publicava una crítica elogiosa d’En el vientre de la bestia, el llibre que recopilava les cartes que Abbott havia enviat a Norman Mailer des de la presó, una detallada i aspra descripció de la vida a la garjola acompanyada amb punyents reflexions. De tornada a la presó, va publicar un segon llibre, My return, abans de penjar-se a la cel·la amb un llençol i uns cordons de sabates. 

Notícies relacionades

HOWARD MARKS (1945-2016)

Després d’una epifànica primera descoberta de la marihuana mentre sonava de fons el Please, please, please de James Brown, Marks, un aplicat estudiant universitari, es va convertir gairebé per accident en un dels distribuïdors de cànnabis més grans del món, amb contactes en la màfia, l’IRA i els serveis secrets de diversos països. Després d’una sèrie de rocambolesques peripècies, va ser detingut a Mallorca i traslladat a una presó federal d’Indiana, on va escriure la seva autobiografia, Mr. Nice, que ràpidament va adquirir estatus de bíblia fumeta entre els amics del cànem i va vendre un munt d’exemplars. Una vegada lliure, Marks va tornar a Mallorca, va escriure un parell de llibres més, i fins i tot es va presentar a les eleccions al Parlament britànic.