‘Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach’, una iconoclasta festa teatral

El tàndem creatiu format per Nao Albet i Marcel Borràs torna a la càrrega després de l’èxit del seu anterior muntatge, ‘Mammón’. Ho fan amb l’ampliació d’una primera versió de l’obra ‘Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach’, que van estrenar a Barcelona al TNC el 2013 i que tindrà la seva posada de llarg, amb magnificència, el 5 de febrer al María Guerrero de Madrid dins de la programació del Centro Dramático Nacional, que dirigeix Alfredo Sanzol.

«Quan la vam posar en escena per primera vegada encara ens quedava una mica d’innocència», fa broma Nao Albert en la roda de premsa de presentació. «Ara volíem revisar-la des d’una perspectiva més madura». Segons els seus autors, ‘Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach’ és un espectacle que posa en qüestió la relació entre el poder i la cultura, sobre què significa aquesta cultura en el moment que vivim, així com en quina situació es troben les fórmules teatrals.

Una anàlisi profunda de totes aquestes qüestions a través de la particular barreja de gèneres que sempre han practicat i amb un desplegament d’efectes i potència física a l’escenari que convida a la catarsi col·lectiva. «Era un muntatge que requeria moltes complexitats tècniques i artístiques», continua Marcel Borràs. «Volíem proposar una obra amb un desplegament de mitjans potent, una cosa que només sembla destinada a produccions de caràcter molt popular o a autors consagrats. Que un teatre públic hagi apostat per una cosa així és tota una declaració d’intencions, perquè nosaltres som joves que volem experimentar amb les eines del llenguatge i portar-les a llocs diferents».

Més de 50 personatges

I és que darrere de l’escenari hi haurà més de 30 professionals per greixar tota una maquinària que ha de ser mil·limètrica perquè tot funcioni a la perfecció, ja que la major part dels actors, entre qui es troben Carlos Blanco, Alina Furman, Eva Llorach, Francesca Piñón i Vito Sanz, interpreten cinc o sis personatges, en total, més de 50.

Nao i Marcel, com passava a ‘Mammón’, tornen a desdoblar-se a través dels seus àlter egos. Són dos joves que arriben a la capital per muntar una gran obra i comptaran amb l’ajuda d’una experta russa (interpretada per Irene Escolar, que parla en rus mentre l’espectador i els actors llegeixen els subtítols dels seus parlaments) que els ajudarà en la seva empresa seguint els preceptes del moviment artístic ‘(re)productivisme’ del qual ella mateixa és una autoritat.

«El que m’agrada de Nao i Marcel és la seva explosió creativa, el seu poder d’imaginació, la seva capacitat de moure’s entre la realitat i la ficció. Als actors, a més, ens donen la possibilitat d’interpretar personatges que no podrien existir en un altre univers que no fos el seu», diu Irene Escolar, que va aprendre a parlar rus durant el rodatge de la sèrie ‘Dime quién soy’ (Movistar+).

Notícies relacionades

Els escriptors (també) van a l’oficina

¿I si arriba a guanyar Israel?

Però, atenció, que, a més de ser una obra autoreferencial i autoficcional, ‘Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach’ és també un ‘thriller’. «A nosaltres ens agrada molt el cine coreà, i en especial Bong Joon-ho, el director de ‘Paràsits’, perquè està acostumat a barrejar moltes coses, sàtira, crítica social, drama, esperpent... i aquest és l’esperit que volíem que tingués aquest text», diu Borràs.

De nou hi trobem algunes de les dicotomies favorites del tàndem, la reflexió sobre el nou i el vell, el que neix i el que mor, el clàssic i el contemporani, tot i que en realitat, com puntualitzen, en aquesta ocasió es tracta d’homenatjar el procés creatiu i el món del teatre, el món de les màscares i contraposar-lo al cinema ‘verité’, experimentant en gran, però sense perdre la seva personalíssima veu. I que l’escenari i el pati de butaques es converteixi en una festa.