BCNegra

Llort o quan decapitar Trump és possible

  • L’escriptor barceloní és un dels protagonistes del festival BCNegra, durant el qual rebrà el I Premi Paco Camarasa, en homenatge al desaparegut llibreter, per ‘Herencias colaterales’

  • El periodista cultural presenta la seva última novel·la, ‘Temps mort’, escrita el 2019, on imagina un món on una espècie de pandèmia fulmina tots els éssers humans excepte un

4
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Escrita el setembre del 2019 i publicada aquesta tardor, ‘Temps mort’ (Alrevés) té inquietants elements premonitoris. De sobte una espècie de pandèmia provocada per un estrany objecte converteix en ninots inerts tot ésser vivent, excepte el mediocre protagonista, el Robert, en una imatge que evoca la de Charlton Heston a ‘El hombre Omega’, basada en la novel·la de Richard Matheson ‘Soc llegenda’. «Sempre em va atraure aquesta visió d’estar sol al món, de poder fer el que volgués, i com a autor, m’agrada crear personatges per jugar amb ells a sentir-me una mica Déu. A través del Robert vaig vehicular el desig imaginari de poder fer una ‘vendetta’ contra jutges, polítics, reis... Tots els que ens governen, perquè no tinc cap confiança en la humanitat. Som una colla de tarats. No és cap espòiler dir que el meu personatge se sent un elegit per salvar el món i veu la possibilitat de decapitar Trump, tot i que no vaig pensar mai que el Robert podia assemblar-se al psicòpata de les banyes que vam veure en l’assalt al Capitoli», somriu Lluís Llort (1966), que aquest diumenge rebrà en el marc del BCNegra el I Premi Paco Camarasa, en homenatge al difunt llibreter i comissari fundacional de la citació literària, concedit per nou festivals de gènere negre de tot Espanya.

«Tots tenim un nazi dins. Tots tenim un preu»

Conegut pels seus lectors com Llort, aquest també periodista cultural barceloní, autor de 13 novel·les, dues de les quals, juvenils, va guanyar el guardó per ‘Herencias colaterales’ (Alrevés, 2019), primera en castellà, que per obrir-se a nous lectors ell mateix va acabar traduint de l’original en català, que va editar La Magrana el 2014. «Dedico el premi a Camarasa. El 2015, al final de festa d’aquell BCNegra, ell em va portar fins a l’editora de llavors de RBA i li va dir que havia de traduir-la al castellà perquè li havia agradat molt», recorda l’escriptor, que participa, a més, amb un conte sobre «la culpa i la venjança» a ‘Delinqüents’, el volum col·lectiu de relats amb què Llibres del Delicte celebra aquest gener els seus 50 títols de novel·la negra en català. 

A ‘Herencias colaterales’, una àvia firma un acord amb un advocat on el magnífic pis que té ella a Barcelona serà seu a canvi d’una pensió vitalícia, una cosa que desencadena cobdiciosos impulsos criminals. Uns instints i pulsions que també sorgeixen a ‘Temps mort’. «Tots tenim un nazi dins –opina Llort–. Tots tenim un preu. Pots dir “jo no soc capaç de matar”, però, ¿i si et diuen que si no ho fas mataran el teu fill? Els meus personatges són gent normal que acaben traient la maldat d’una forma o una altra. Jo no m’he barallat mai, però soc un violent reprimit. Canalitzo la ràbia agressiva que em provoquen tantes injustícies al món amb les novel·les. No és tan fàcil matar si no és en calent o en defensa pròpia».

«No crec en la humanitat, no tenim solució, el món fa fàstic i ens n’anem a la merda»

«Matar Trump no serviria per arreglar el món –assumeix–. Té gairebé 80 milions de votants. Hi ha una massa social que desprestigia la democràcia, com els que voten Vox. Mai aconseguirem repartir la riquesa. No crec en la humanitat, no tenim solució, el món fa fàstic i ens n’anem a la merda. Ho estem demostrant també amb el canvi climàtic. O veient les violacions en grup o els casos d’abusos a nens, com als maristes». Admet Llort «un discurs nihilista», tot i que a les seves novel·les no falta l’humor. «Sempre reivindico el sentit lúdic de la literatura», apunta. 

Notícies relacionades

També és ‘marca Llort’ creuar la fronteres dels gèneres. A ‘Temps mort’, per exemple, el negre marida amb el terror psicològic i la ciència-ficció fins a una albada d’apocalipsi ‘gore’. El personatge del Robert és un paio normal, més aviat mediocre, abandonat per la seva nòvia i sense feina, que un dia hereta una mansió a Nova Orleans d’algú que ni tan sols sabia que existia. «És un idiota. Hi ha qui empatitza amb ell i a d’altres els fa sentir incòmodes, sobretot quan sorgeix el tema de les violacions», una cosa que a l’autor li regira l’estómac. «Vull que cadascú es pregunti què faria si estigués sol al món. Les primeres 24 hores, potser entrar a la millor botiga de roba, agafar el millor cotxe..., però, ¿i després?». ¿Què faria Llort? «No pensaria, com ell, que tinc una missió per complir. Soc bastant covard, no sé estar sol i crec que em tornaria boig. Només pensaria a despertar-me d’aquest malson». 

També conjura les seves pors quan el Robert inspecciona la seva heretada i fantasmal mansió. «Són referents que tots tenim. Em poso a la seva pell. No crec en fantasmes de forma racional fins que has de baixar a un soterrani abandonat. No temo un psicòpata assassí però quan escrius de nit amb un llumet il·luminant només el teclat se’t posa la pell de gallina al veure que es mou la cortina». «O quan durant el primer confinament de la pandèmia sorties al balcó i només senties el silenci –evoca–. És inquietant». També les seves premonitòries novel·les.