Una sessió d’espiritisme amb Federico Fellini

A ‘A fondo’, el programa d’entrevistes de La 2 de TVE conduït per Joaquín Soler Serrano en la segona meitat dels anys 70, Federico Fellini assegurava tenir por dels viatges. «No m’aporten res, només petits detalls inútils». Aquest és un dels talls inclosos a ‘Fellini de los espíritus’, documental estrenat aquest divendres, coincidint gairebé amb el centenari del seu naixement –va néixer el 20 de gener de 1920 a Rimini i va morir a Roma el 31 d’octubre de 1993– que indaga en aspectes coneguts i en altres de menys divulgats del cineasta.

La directora, Selma Dell’Olio, va debutar fa tres anys amb un altre retrat documental d’un nom gran del cine italià, Marco Ferreri. Però res com Fellini per fer volar la imaginació i endinsar-se per qüestions que van del viatge a la màgia, del cine als somnis i de la psicoanàlisi a l’espiritisme.

Un dels entrevistats al film, William Friedkin, assegura no ser conscient dels seus somnis: «Si ho fos, seria millor cineasta». Al director de ‘L’exorcista’ li agrada molt Fellini per la seva capacitat per materialitzar el món dels somnis, com als altres dos cineastes anglosaxons que apareixen al documental, Damien Chazelle i Terry Gilliam.

Connexió

El món somiat i la fantasia connecten l’ex-Monty Phython amb el creador d’‘Amarcord’. Sense l’espai oníric del somni, tots dos haurien fet un cine completament diferent. «El somiador és un convidat en els seus propis somnis». Així ho plantejava Fellini. No necessitava altres suggestions per materialitzar les seves fantasies. Una vegada va provar el LSD, però l’experiència va ser decebedora, perquè, segons ell, els artistes ja viuen permanentment en la imaginació.

Va freqüentar les sessions d’espiritisme, i d’aquí va sorgir ‘Giulietta dels esperits’, tot i que la seva dona i protagonista del film, Giulietta Massina, va acabar força farta de tantes sessions en què s’invocaven els esperits de persones mortes. A Fellini li agradaven les cartes del tarot. I va ser amic íntim de Gustavo Rol, mestre de fenòmens paranormals que el va convèncer que hi havia alguna cosa després de la mort.

També es va psicoanalitzar. El director era un ‘jungià’ acèrrim. La pauta de ‘Fellini 8 1/2’ és una sessió de psicoanàlisi. Explorar en la seva ment el va fer veure el cine i la vida d’una altra manera a partir dels anys 60.

Viatges onírics

No va deixar mai de banda el llenguatge oníric. I tot i que tenia por dels viatges, de no entendre’s amb la gent, va filmar o va idear molts viatges onírics: ‘Amarcord’, que és també un viatge per la memòria, o un dels seus projectes no materialitzats, El viaje de G. Mastorna’, un passeig feia la mort que hauria realitzat amb el seu estimat Marcello Mastroianni.

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

En ‘La dolce vita’, de 1959, en ple auge de la modernitat cinematogràfica, Fellini va anunciar el final de la transcendència de la societat de l’espectacle. El Vaticà es va revoltar contra el film a través del seu òrgan oficial, ‘L’Osservatore romano’. Malgrat l’escàndol, Pier Paolo Pasolini va considerar ‘La dolce vita’ profundament catòlica.

I no hi pot haver un documental sobre Fellini en què no aparegui o no es parli de Nino Rota. En un moment commovedor del film, el cineasta afirma que només entén les seves pròpies pel·lícules quan escolta la música de Rota.