EL PODER DE LA LECTURA

L’Escola de Llibreria: el postgrau després del ‘boom’ de comerços llibrescs a Catalunya

Bona part de l’última eclosió de nous projectes llibreters neix a la Universitat de Barcelona

3
Es llegeix en minuts
Elena Hevia
Elena Hevia

Periodista

ver +

Tradicionalment s’accedia a l’ofici de llibreter a cop d’aprenentatge i experiència. No semblava necessari cap tipus de formació més enllà de l’amor als llibres. Però aquells temps han quedat enrere, igual com els vells formats de llibreries que a Catalunya i la resta d’Espanya van arribar al segle XXI necessitades de modernització. No és el cas de les nombroses petites llibreries independents que han florit amb èxit en els últims anys. Solen ser locals situats en barris més perifèrics perquè la gentrificació els ha expulsat del centre i, dada important, en molts casos han passat els seus responsables per l’Escola de Llibreria de la Universitat de Barcelona. L’Escola va ser un projecte únic a Espanya durant anys fins a la recent creació d’una diplomatura de Creació i Gestió de Llibreries de l’UNED.

L’Escola de Llibreria de la UB ha sigut impulsada pel Gremi de Llibreters i l’Institut Català de les Empreses Culturals

El postgrau, que ofereix un títol de llibreria bàsic i un altre d’excel·lència destinat als professionals, també ha sigut el principal esperó d’aquest ‘boom’ llibreter que viu Catalunya. Va néixer el 2012, en un moment àlgid de la crisi del 2008, impulsat pel Gremi de Llibreters de Catalunya amb l’ajuda de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) amb una finalitat molt pràctica: formar llibreters i familiaritzar-los amb l’imprescindible món tecnològic, les xarxes socials, el màrqueting, ‘lidiar’ amb els distribuïdors i ajudar-los finalment a incorporar-se professionalment. De les vuit edicions realitzades d’aquest postgrau –a dreta llei no ho és perquè si algú acredita algun tipus de formació tècnica no universitària o experiència en la matèria pot matricular-se– s’han graduat fins a 200 alumnes, gairebé la meitat dels quals, un 49% estan treballant d’una manera o altra en una llibreria. Nollegiu de Poble Nou, que el 2019 va ampliar negoci amb una sucursal al Clot, va ser la primera sorgida sota aquesta fórmula. A aquesta van seguir projectes com Som Negra, La Carbonera, El Gat Pelut, La Inexplicable, La Tribu o Sendak, fins a un nombre total de 24.

Fins a 200 alumnes s’han graduat a l’Escola de Llibreria i un 49% ha trobat feina.

«Ens trobem amb el fet que alguns d’aquests alumnes interessats a formar-se com a llibreters –diu Lluís Agustí, director de l’Escola de Llibreria– volien ser també empresaris i com que per a això tampoc hi ha una titulació concreta, vam haver d’acabar formant emprenedors, sense tenir en principi una intenció de fer-ho».

De la necessitat virtut

Notícies relacionades

És conscient Agustí que la crisi va ser i potser és també ara un dels desencadenants d’aquest floriment. «N’hi va haver molts que en aquell moment van decidir fer-se llibreters perquè ja que tot estava tan malament es volien decantar per la seva veritable vocació», explica Agustí, que remata amb un aclaridor «perdut per perdut». El llibreter, vagi per davant, llevat de casos excepcionals, no guanyarà gaires diners. Es convertirà potser en mileurista però com precisa el director de l’Escola, «un mileurista feliç». «De moment el que hem aconseguit és que d’aquestes més de vint llibreries que s’han obert arran del postgrau tan sols una hagi tancat, però per convertir-se en editorial». «Després hi ha les que no s’han formalitzat, una mica més difícil de detectar, o les que ho han fet d’una altra manera, aquests alumnes romàntics que van canviar totalment les seves expectatives a l’enfrontar-se amb la realitat i no s’han ficat en un vesper».

No creu Agustí en romanticismes: «Enamorat del llibre es ve de casa a aquest postgrau». Creu que obrir una llibreria no és una cosa gaire difícil, el més complex és que aquesta sigui de llarga durada. I posa com a exemple El Cucut a Torroella de Montgrí, que té gairebé 30 anys d’història en una població d’11.000 habitants. «Per aconseguir això has de treballar molt i bé». I aporta també un últim consell als principiants: «A la teva llibreria hi ha d’haver pluralitat perquè no tots els segells independents ho fan bé ni a tots els segells grans tot és dolent».