Inspiració d’‘One night in Miami...’

Cassius Clay vs. Sonny Liston: el combat que va canviar la història

‘One night in Miami...’, de Regina King, pren com a punt de partida la llegendària baralla en la qual el futur Muhammad Ali es va coronar com a campió del món i va iniciar el seu camí de la llegenda

Cassius Clay vs. Sonny Liston: el combat que va canviar la història
3
Es llegeix en minuts
Julián García
Julián García

Periodista

ver +

Hores després de derrotar contra tot pronòstic l’indestructible Sonny Liston al Convention Hall de Miami Beach, el 25 de febrer del 1964, Cassius Clay va anunciar que canviaria el seu nom pel de Cassius X. «¡Clay és el cognom d’un esclau i jo soc un home lliure!», va exclamar ‘el bocamoll de Louisville’, que dies més tard, i després d’abraçar la fe islàmica, passaria a dir-se ja per sempre Muhammad Ali, ‘l’estimat de Déu’. Aquell memorable combat contra Liston el faria campió del món dels pesos pesants amb només 22 anys, però seria sobretot la rampa d’enlairament de la seva llegenda com ‘el Més Gran’: no només un púgil extraordinari, sinó un símbol imperible de la lluita contra la desigualtat racial i de la protesta contra la guerra del Vietnam. I això que, segons deien, ‘el Gran Ós’ Liston havia d’acabar amb la vida de Clay.

En efecte, Liston no tenia rival sobre el ring després d’haver noquejat en dues ocasions el campió vigent, el flamant Floyd Patterson. Liston era un model involuntari de l’anomenada mala vida: un paio primitiu, semiesclau, analfabet, de mirada aterridora i punys de pedra, que va aprendre a boxejar a la penitencieria de Jefferson, la seva llar durant anys després d’haver atracat una gasolinera. Esbirro a sou per a la màfia, Liston era, o així ho semblava, indestructible.

Clay, en canvi, era un xaval insolent que des que va saber que lluitaria amb Liston pel ceptre mundial va desplegar tot el seu talent de ‘trash talker’ per escalfar el combat i descentrar el rival. «Sonny és un os horrorós i jo soc el boxejador més guapo del món», va presumir Clay. «Et mataré», li va respondre Liston amb una parquedat colpidora. Segons la percepció general, Clay era només un fanfarró sense opcions. Ningú va apostar un centau per ell. El combat amb prou feines va aixecar expectació: es van vendre la meitat de les 15.000 entrades. Ningú tenia ni idea que aquella nit, a Miami Beach, canviaria la història de l’esport.

Notícies relacionades

Clay era audaç amb les paraules, però ho era encara més la seva manera de lluitar. Veloç com el llamp i àgil com un ballarí, va trencar els límits del que un pes pesant podia fer sobre el ring. La seva actitud, a més, era pura provocació: els braços a baix, el cap amunt, el ball elegant, el repte sarcàstic al contendent com dient-li: «Vine, acosta’t». Liston era una bèstia amb els punys, però de maquinària pesant, i només va poder veure Clay com un llamp entre ombres. No va tenir mai opcions de guanyar; només en el quart assalt, quan des del racó li van posar alguna cosa als guants que va irritar els ulls de Clay i el va deixar sense gairebé visió. Després de sonar la campanya del sisè ‘round’, el vell perdonavides es va asseure a la cantonada i va llançar la tovallola per sorpresa. «¡Soc el rei. Tanqueu-me ara la boca!», va explotar Clay. La resta, com sol dir-se, ja és història. O història bellament ficcionada, com aquella quimèrica trobada d’Ali amb tres tòtems del poder negre com Malcolm X, Jim Brown i Sam Cooke, just després de noquejar Liston, que relata ‘One night in Miami...’, ‘opera prima’ de Regina King que s’estrena aquest divendres a Prime Video. 

Mesps després, el 25 de maig del 1965, el prestigiós Ali va donar la revenja a un Liston desmotivat. Només va necessitar dos assalts per acabar amb ell. La derrota va partir del conegut com ‘cop fantasma’, perquè ningú, o gairebé ningú, va veure l’impacte al cos de Liston. Es va especular sobre la influència de la màfia novaiorquesa en les dues baralles amb l’objectiu que Liston les perdés. Més enllà de les enraonies, res podria detenir ja Ali com a esportista de llegenda i, sobretot, icona immortal de la fascinant cultura pop dels 60, a l’altura dels Beatles, el Che Guevara i el president Kennedy.