‘Salvaje’: un altre dia de fúria

En el seu moment va ser bastant vilipendiada per qüestions més ideològiques que una altra cosa, però ‘Un dia de fúria’, realitzada per Joel Schumacher i protagonitzada per Michael Douglas en el paper d’un ciutadà mitjà que esclata contra tot i tothom, s’ha convertit gairebé en una pel·lícula de culte. Han passat ja gairebé dues dècades des de la seva estrena i ara, en versió bastant més rupestre i efectista, arriba un film ungit d’aquell, Salvaje

Notícies relacionades

Un ‘Dioptria’ que travessa generacions

L’univers marcià de Tamara ‘Superestar’

El protagonista, encarnat per un gras i trastocat Russell Crowe, també esclata contra el món que coneix. Odia la seva exdona, els seus veïns i qualsevol que se li creui. I actua d’una forma salvatgement violenta, com l’home d’un temps remot. Com a mostra, la seqüència d’obertura, en la qual els blancs humans són la seva antiga dona i la nova parella d’aquest. El Michael Douglas d’‘Un dia de fúria’ es cansava de tot i acabava recorrent a la violència quan es convertia, sense remei, en una joguina trencada. El Russell Crowe de ‘Salvaje’ sembla més un assassí psicòtic que un ciutadà enfadat.

Aquesta és la principal diferència i el que condueix la pel·lícula realitzada per Derrick Borte cap al terreny del ‘thriller’ psicològic, però sense massa psicologia. El protagonista s’enfada amb una jove –també separada i superada per les circumstàncies– perquè aquesta no li demana perdó després d’estar a punt de xocar amb la seva camioneta durant un embús. I aquí comença l’embolic, portat al terreny d’una sèrie B criminal i demencial amb més violència epidèrmica –i una mica gratuïta– que tensió de veritat.