Crítica d’‘Estoy pensando en dejarlo’: desconcert i claustrofòbia surrealista

El Jake convida la seva nòvia a conèixer els seus pares. No porten gaire temps junts, potser que quatre o cinc setmanes. En el viatge amb cotxe intercanvien reflexions sobre la individualitat, les relacions humanes o la manipulació que fa l’ésser humà (conscient o no) dels records. Ella sent que entre els dos existeix una connexió profunda, una cosa que els uneix més enllà d’afinitats o vincles. Però, malgrat tot, afirma que està pensant en deixar-lo.

Notícies relacionades

Mor Toni Cruz, membre de La Trinca i productor televisiu, als 78 anys

El Gran Teatre del Liceu presenta la seva temporada digital: Subscriu-t’hi per només 60€ fins al 31 de juliol

‘Estoy pensando en dejarlo’, del canadenc Iain Reid (1980) es compon de dues narracions paral·leles. D’una banda, la història del viatge del Jake i la seva nòvia a la granja dels seus pares en plena tempesta de neu. De l’altra, una sèrie de capítols molt breus en els quals se’ns anticipa que ha passat alguna cosa terrible. L’autor rega la novel·la de pistes i elements que busquen generar estranyesa, mirant d’ajudar-nos a descobrir el que ha succeït abans que la trama ho reveli.

Adaptació per a Netflix

Aquesta obra ha aterrat al nostre país de la mà de l’adaptació per a Netflix de Charlie Kaufman. El llibre està compost majoritàriament d’un monòleg interior de la narradora que es veu interromput a cada pàgina per diàlegs. Això fa que la seva transformació al llenguatge visual resulti fins i tot natural; tot el que l’escriptor vol explicar està en aquestes converses. Reid construeix en la seva òpera prima un text de lectura àgil i senzilla que et colpeja amb les seves al·legories i metàfores constantment. Tant és així que no importa tant com fa encaixar totes les peces arribat el final com l’empremta que pot arribar a deixar en un lector atent.