Crítica

Nueva Vulcano, devastador art punk a El Pumarejo

El grup barceloní va exhibir múscul i preciosisme en la posada en escena d’‘Ensayo’, el seu elogiat cinquè àlbum, en doble sessió a la sala de l’Hospitalet

Nueva Vulcano, devastador art punk a El Pumarejo
2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Nueva Vulcano planejava des de feia temps un concert diferent en què presentar el seu nou disc, ‘Ensayo’, i així ha sigut, tot i que no en el sentit que el grup es va imaginar. Va poder comptar amb la sala dels seus amors, El Pumarejo, mirall de la seva ètica autogestionada, però no amb l’ambient desitjat de comunió i ball, substituït, en nom del virus, per la mirada emmascarada i les distàncies folgades. ¿Va suposar això un problema per aquests barcelonins avesats al ‘fes-ho tu mateix’?

Més aviat no: Nueva Vulcano és múscul en tensió i submissió a una fortificada lògica interna, i ha vingut aquí per fer el que ha de fer, tot i que el context sigui tan excèntric com l’horari del vermut d’un diumenge de pandèmia. Allà, al migdia, va oferir la primera de dues sessions destinades a treure pit amb l’ufanós ‘Ensayo’ (sisè millor disc del 2020 en la selecció d’aquest diari), una obra descrita com «un disc de cançons» al fanzín de 12 pàgines que es va distribuir prèviament entre el públic.

Del tamboret al turbo

Notícies relacionades

Tot i que el concert es va anunciar com a bolo acústic, a aquesta categoria només es van ajustar (en part) les sis primeres cançons, apel·lant a la guitarra d’Artur Estrada, en fricció amb el baix elèctric de Wences Aparicio. La versió de tamboret de Nueva Vulcano va recordar que hi ha una classe de consistència que no depèn dels watts ni de la distorsió. Ni tan sols la bateria és obligatòria (va ser imparable la benvinguda en format trio a base d’‘El eucalipto’), si bé l’entrada d’Albert Guardia a les baquetes a ‘Fluorescente’ va activar el turbo i va posar el grup en condicions de pujar als alts cims de ‘La pedra oscil·lant’. Un tema inspirat en el monument megalític de Capmany (Alt Empordà), entès com a símbol del ritu col·lectiu.

‘Ensayo’ és, en realitat, el disc menys temptatiu i més elaborat de Nueva Vulcano, i les seves 12 cançons van presentar un destil·lat del seu art: les dinàmiques invasives amb definició matemàtica, les carregades línies del baix i uns textos que reflecteixen un desacord amb les regles de la globalitat, cantats per Estrada amb tensió continguda. Quadro amb arrels en el posthardcore i l’indie-rock d’una era (Fugazi, Jawbox, The Jesus Lizard), il·luminat per traços melòdics pop i enriquit per Marc Clos i el seu set de teclats, vibràfon i percussions. Envestides de nervi i ciència a ‘Las rotondas’ i ‘Mercurio retrógrado’, i en una tanda final d’‘oldies’ que no va passar per alt ‘Te debo un baile’, tema popularitzat per la sèrie ‘Valeria’, de Netflix, en l’adaptació de The New Raemon, i impulsat com el ‘hit’ principal de Nueva Vulcano, tot i que sigui de retruc. 

Temes:

Música