Joan Garriga & Madjid Fahem, cantina galàctica a Salamandra

Joan Garriga no necessita grans efectius perquè les seves músiques respirin i despleguin el seu encanteri i el seu sentit de la celebració allà on faci falta. Continua sent el trobador que passeja les seves tonades amb l’ànim de servei del carter o del modista, posant al mal temps bona cara i deixant que parli per si mateixa la melodia de l’acordió. I tot i que el seu nou vehicle, El Mariatxi Galàctic, compti amb quatre valuosos músics, es pot oferir per peces, com el duo turbo que vam poder disfrutar aquest dimarts a Salamandra (cicle Sala L’H), mà a mà amb la guitarra de Madjid Fahem.

Les taules de tots dos són infinites, el primer amb la seva història arrelada a Dusminguet, i el seu còmplice, com a llarg escuder de Manu Chao, gallards supervivents tots dos de l’escena que, en el canvi de segle, va associar Barcelona amb el mestissatge de cultures. Coneixen mil i un secrets de la rumba, la música jamaicana, el corrido o la cúmbia, però el seu propòsit no és tant explorar els gèneres com realçar el poder de la cançó com a objecte comunicatiu, més enllà dels seus orígens i les seves gramàtiques.

Exaltació de l’amistat

Notícies relacionades

Cookie Mueller i la literatura del costat salvatge escrita per dones

Antonio Muñoz Molina, escriptor: "La lectura és un acte de sobirania no mediatitzat per cap tecnologia"

Atòmica efectivitat: la parella va manejar a Salamandra una vintena de temes que va tendir a empalmar o a fondre en ‘medleys’, amb girs juganers i empelts sorpresa, servint l’esperit de cantina i convidant al ball (més mental que físic). Del primer àlbum del Mariatxi, ‘El ball i el plany’, va sortir la bonhomia de ‘Fa bon temps’, el frenètic ‘Mariatxis trance’ o aquest vallenato d’exaltació de l’amistat denominat ‘Cariñosa’, peces que es van creuar amb picades d’ullet al passat de Garriga a La Troba Kung-Fú (‘Petit rumbero’, ‘Loco-motora’, ‘Volant’); la cita a una sentida partitura inèdita, ‘Un sol cor’, i incursions en el cubà ‘Cuarto de Tula’ i en el clàssic del repertori de Celia Cruz ‘La vida es un carnaval’. Aquest el van barrejar amb ‘Yo no podía vivir sin ti’, una composició d’orígens difuminats en el temps, embolcallada en cert enigma, que Garriga va conèixer en la veu d’un gitano de Perpinyà anomenat Joseph ‘el Chabo’ Vila.

És el factor galàctic del Mariatxi, que és allà, colant-se entre línies, i que suggereix una profunditat absent a tantes altres proposades sortides del mestissatge. Música amb ànima, la seva, que transcendeix l’artesania, el costat fosc de la qual va fer brillar encara més les expressions més extravertides, que van dominar la sessió. Com va fer notar Garriga a compte de ‘Ballem!’ tancament del concert «fins i tot amb mascaretes i amb distàncies, ara i sempre, és el temps de jugar i de ballar».