Le Carré, l’espia que va sorgir d’exclusius internats anglesos

Infància de ficció

El que s’havia de convertir en un dels grans de la literatura contemporània britànica va començar a escriure quan tenia vint-i-tants anys. Aviat abandonaria el seu nom de naixement, David Cornwell, pel pseudònim amb què el món el coneixeria després. Aleshores havia deixat enrere una infància traumàtica a Dorset, amb un pare, Ronnie, especialista en negocis de dubtosa legalitat, fraus i fallides, que en alguns moments va acabar entre reixes. La seva mare, Olive, es va escapar amb un agent immobiliari. A ell li van dir que havia mort. Des de ben aviat va haver d’inventar-se una altra vida familiar, molt més plàcida i normal, segons manen les regles, per sobreviure a l’escola i evitar els abusos dels seus companys als internats anglesos. Aquell va ser un aprenentatge amarg, però molt fructífer, per a un futur escriptor de ficció. «Vaig aprendre a ser amable. No tenia els hàbits de les classes altes», va explicar. «No tenia un poni, ni coses així. El meu pare va passar part de la meva infantesa a la presó. Així que vaig arribar al cor de l’‘establishment’, en l’educació privada, com un espia, com a algú que es posa un uniforme, afecta la veu i els gestos i explica una història que no és la seva». La relació amb el seu progenitor, que el pegava i vigilava contínuament, el va marcar per sempre, com ell mateix va reconèixer. De la seva vida personal va parlar en ‘Volar en círculos’, llibre publicat el 2016.

Le Carré va estudiar alemany a la ciutat suïssa de Berna i més tard es va graduar a Oxford, per acabar treballant un parell d’anys com a professor a Eton, l’escola més elitista del país. El seu coneixement de la llengua germànica li valdria per ser reclutat pels serveis secrets britànics i acabar destinat el 1961, en el més gèlid de la guerra freda, en l’ambaixada de Bonn, l’antiga capital de l’Alemanya Federal. L’èxit de la seva novel·la ‘L’espia que va sorgir del fred’ (1963) el va obligar a dimitir. Les vendes del llibre als Estats Units el van convertir en un home ric.

Le Carré va escriure un total de 25 novel·les de les quals s’han fet incomptables adaptacions per al cine i la televisió. En els seus relats va desposseir de glamur el món de l’espionatge, a diferència del James Bond d’Ian Fleming. El que va presentar va ser la crueltat la guerra freda, el cinisme de polítics i grans potències, els dilemes morals en la lluita contra el mal. Les noves generacions poden trobar a les seves novel·les una magnífica descripció d’aquella dura època. Més tard, amb ‘El jardiner fidel’, mostraria la falta d’escrúpols d’una companyia farmacèutica experimentant sense consentiment a Kenya una droga perillosa.

Ni Thacher, ni Blair

En la vida sempre va anar al seu aire, amb fermes conviccions i sense por d’expressar-les en veu alta. No li agradaven els cercles literaris, mai s’hi va sentir a gust. Quan el 2011 el van nominar per al prestigiós premi Booker va demanar immediatament que retiressin el seu nom. En el passat havia rebutjat altres honors, per no vincular-se amb qui no volia. Quan el Govern de Margaret Thatcher el va anomenar Cavaller de l’Imperi Britànic, va rebutjar el guardó. La seva visió de la societat era incompatible amb el capitalisme salvatge del thacherisme. La seva aversió a l’avarícia com a filosofia vital, a la indiferència dels rics davant les penalitats dels altres, al pervers sistema de classes, el van convertir en un escriptor capaç de dibuixar amb profunditat una època, com Charles Dickens, amb qui se l’ha comprat, va saber plasmar les injustícies socials de l’era victoriana.

Votant laborista, va fustigar Tony Blair per haver portat el país a la guerra amb falsedats i mentides i va participar en les manifestacions contra la invasió de l’Iraq. En una de les seves cartes es va referir a l’ex primer ministre com a «bad Scottish piglet», un garrí escocès dolent. Le Carré va donar els seus documents i manuscrits a la Biblioteca Bodleian a Oxford.

Decebut amb Anglaterra

Notícies relacionades

La música de Barcelona

La immunitat del passeig de Gràcia

Home afable, reservat, sempre atent al que passava al món, des de feia més de 40 anys vivia amb la seva segona dona, Jane, a St. Buryan, un poblet a Cornualla. El seu últim llibre, ‘Un home decent’ (2019), és un crit contra la irracionalitat del Brexit i el declivi del seu país, a què cada vegada se sentia menys lligat. «Crec que els meus propis lligams amb Anglaterra s’han relaxat en els últims anys. És un tipus d’alliberament, però és molt trist».