El ‘fedesistema’ retrata Pep

Cinc dies després de marcar a Balaídos un gol de rebot en el descompte per mantenir el Madrid amb vida a la Lliga, Valverde va viure la nit més fascinant de la seva vida esportiva, amb el primer triplet de la seva carrera. Guardiola va pagar amb una dura golejada un plantejament calamitós.

El ‘fedesistema’ retrata Pep

AFP7 vía Europa Press / AFP7 vía Europa Press

3
Es llegeix en minuts
Sergio R. Viñas

Kylian Mbappé ha tornat ja de París, on va combinar el tractament de la lesió de genoll amb el lleure en parella. Se sabia amb seguretat que estava de tornada perquè, ara, no sols el segueix la premsa futbolística, sinó també la del cor. Buscaven les càmeres al Bernabéu l’actriu Ester Expósito, la seva presumpta parella sentimental, amb qui es va deixar veure per la capital francesa, per les llotges del Bernabéu. Però ni rastre d’ella. Deu ser que no li agrada el futbol. O el Madrid. O que tenia millors coses a fer, vaja.

Sí que hi era, en canvi, el francès, acompanyat a la llotja per Alaba, després de les seves absències contra el Benfica i el Getafe. Des d’allà mussitava, segurament, la incògnita de tot el madridisme: si el seu equip sabria sobreviure a una cita de primer nivell sense el seu cabal golejador. El que ningú esperava és que la seva capa de superheroi anés a parar a les espatlles de Valverde.

Mbappé al·lucina a la llotja

Ni Mbappé donava crèdit a l’estat de trànsit del seu company, autor de tres gols en espai de 22 minuts, els que van del 20 al 42 de la primera meitat. Només una vegada en la seva carrera amb el Reial Madrid havia anotat l’uruguaià més d’un gol en un partit, a la final del Mundialet del 2023 contra l’Al-Hilal (5-3). I, de sobte, es destapava amb un triplet en un grapat de minuts.

Valverde venia de mantenir el Madrid amb vida a LaLiga, gràcies al gol de rebot i en el descompte que va protagonitzar la victòria a Balaídos de divendres. En cinc dies, d’un gol alliberador a un triplet de pura fúria. Quatre gols en una setmana davant els dos que havia marcat anteriorment aquesta temporada. Una dada sense sentit, només pròpia del Madrid a la Copa d’Europa, la combinació més extraordinària de la història del futbol mundial. "Feia molt temps que no disfrutava tant d’un partit", va dir l’home de la nit encara sobre la gespa, amb el premi a l’MVP i la pilota del partit com a record.

Va ser l’uruguaià l’arma que va trobar el Madrid per despullar les enormes carències de l’estrany plantejament de Guardiola al Bernabéu. Contrari a la seva naturalesa tàctica, es va presentar al camp blanc amb quatre davanters purs i un centre del camp famèlic, amb prou feines compost per Rodri i Bernardo Silva. El City es trencava amb un cop d’aire des que el primer gol del Madrid li va fer entrar els dubtes al cos. El pla era buscar l’aparellament Trent-Doku. Quan l’anglès va començar a rebre ajudes, al City se li van veure totes les carències.

La pitjor derrota de Guardiola

Notícies relacionades

En defensa, és clar, va ser encara pitjor. Courtois va entendre de seguida que la millor manera de treure de porta era buscar en llarg el cap de Valverde, defensat –per dir alguna cosa– per O’Reilly. A la segona, amb la col·laboració d’un Donnarumma del qual mai se sap què esperar –el penal que va provocar i aturar Vinícius serveix com a demostració–, va ser gol. "Ho havíem assajat", va destacar el charrúa.

Es va imposar el fedesistema, un plantejament de partit que va consistir a fer-li arribar la pilota a Valverde i que ell s’anés encarregant de marcar gols com si es tractés de Mbappé, que continuava al·lucinant des de la llotja amb el que veia. Un sol vers lliure per cremar tota la literatura de Guardiola, les correccions del qual van arribar ja massa tard per evitar la pitjor de les seves vuit derrotes al Bernabéu.