ALTRES ESCENARIS POSSIBLES

Tornar a aquell disc

Les biblioteques de Girona organitzen el cicle de conferències 'Sessions LP', en què artistes com Núria Graham i Cala Vento analitzen els seus àlbums preferits

Tornar a aquell disc
Es llegeix en minuts

L’equació del 2020 és àmpliament coneguda: amb prou feines hi ha concerts, però es consumeix més música que mai. En aquest context malferit ha nascut 78 RPM, un programa d’activitats organitzat per la Xarxa de Biblioteques de Girona. Inicialment previst per a la primavera, quan ningú imaginava la que ens cauria a sobre, el coronavirus va obligar a posposar-lo a tardor. I, tot i que mai es va plantejar com un pedaç, la iniciativa és ara com ara una manera d’esquivar el mono de música en viu. És una aposta per la música gravada com a lloc de trobada i de diàleg, com a detonador de reflexió, aprenentatge i gaudi.

Set biblioteques de Blanes, Figueres, La Bisbal d’Empordà, Puigcerdà, Caldes de Malavella, Calonge i Girona acullen diversos cicles que van de la presentació de llibres escrits per músics als poemes musicats, passant per les bandes sonores. El cicle més sol·licitat és ‘Sessions LP’, en què diferents músics aprofundeixen en obres que van marcar la seva evolució artística. Per desgràcia, les restriccions sanitàries han castrat la voluntat descentralitadora de la iniciativa i les primeres audicions s’han hagut de celebrar a la biblioteca de Girona i sense públic. Un altre arranjament virtual, sí, tot i que submergir-se en un disc guiat per algú que ha fet aquest viatge anteriorment és moltíssim més disfrutable i revelador per tancar-te a casa amb els teus discos de sempre.

La llauna sobre Stereolab

Des de la pantalla, la sala d’actes de la biblioteca Carles Rahola, tan blanca i immaculada, semblava una nau espacial, cosa que conferia un aire retrofuturista a l’aventura. Llàstima que la tecnologia no estigués a l’altura del decorat durant la xerrada de Núria Graham i que la connexió fallés cada dos per tres. Tot i així, va quedar ben clar que el ‘Dots and loops’ de Stereolab és una obra de capçalera per a la cantant de Vic. «El típic disc que sempre em ve de gust escoltar quan vaig amb autobús tot i que l’hagi sentit 30 vegades», va confessar abans d’iniciar el que ella mateixa qualificaria com «la meva llauna sobre Stereolab».

La fascinació de Graham pel disc del grup anglès és tal que, segons va confessar durant l’audició, un dia va escriure a la cantant Laetitia Sadier per conèixer la seva opinió. Mai va rebre resposta, però reivindicant la seva elegància al desafinar, dibuixant amb els dits la dringadissa del triangle de ‘Rainbow conversation’ i punxant fragments saltejats de les cançons, Graham va aconseguir el que haurien de fomentar aquest tipus d’activitats comentades: que et vinguin unes ganes boges d’escoltar el disc amb deteniment quan acabi la xerrada.

Cala Vento, durant la seva audició en el programa de conferències ‘78 PPM’

Clàssics del segle XXI

Núria Graham tenia un any quan Stereolab va publicar ‘Dots and loops’ al 1997. Tot i així, la seva elecció va esquivar els clàssics típics de la història del pop. Afortunadament, les noves generacions de músics catalans tenen altres referents. Dies després, el duo Cala Vento es decantava per ‘Favourite worst nightmare’, el segon d’Arctic Monkeys, per a la seva sessió. ¡Un disc del segle XXI! Si la de Vic va elegir Stereolab per ser un grup que compon d’una manera radicalment oposada a la seva, el duo gironí es va decantar pel quartet de Sheffield perquè durant anys han calcat la seva música fins a l’extenuació.

«En el grup que tenia abans, Hot Penguins, si tocàvem 14 cançons en un concert, deu eren d’Arctic Monkeys», va confessar el guitarra Aleix Turon. Però el veritable arcticmonkeyòleg és el bateria Joan Delgado. «Aquesta cançó la va compondre Alex Turner amb la seva exnòvia durant unes vacances pel Mediterrani», va informar sobre ‘Fluorescent adolescent’. «No sé exactament on van ser», va lamentar gairebé afligit. I obsessionat per cadascuna de les aportacions del bateria Matt Helders, les va anar reproduint amb copets sobre la butaca, sobre els genolls o baquetejant a l’aire. «Em sé els principis de bateria de totes les cançons», va assegurar. «Però aquest tros encara no he aconseguit aprendre-me’l», va confessar una mica decebut, fent referència a la recta final de ‘Balaclava’.

La llei seca de concerts

La gran notícia d’aquesta segona xerrada va ser que els problemes tècnics es van resoldre i Cala Vento va poder amenitzar l’audició inserint vídeos sense que es través l’emissió. Una actuació amb Dizze Rascal penjada a Youtube, feta des d’un portàtil per il·lustrar una xerrada organitzada per una biblioteca i, d’aquí, a l’ordinador de la gent que escolta des de casa. Així suportem la llei seca de concerts. Però disseccionant la rítmica endimoniada de les seves cançons i posseïts per unes estructures plenes de recursos, energia i enginy, els dos Cala Vento van acabar movent instintivament els peus amb ‘This house is a circus’. Moralitat: és impossible enfrontar-se a Arctic Monkeys en mode estàtua.

Et pot interesar

Hi haurà més ‘Sessions LP’ amb àlbums, entre d’altres, de Caetano Veloso, Beatles i Pink Floyd; presencials o virtuals des del satèl·lit espacial Carles Rahola, segons evolucioni la pandèmia. Aixlò d’aquesta tardor és la prova pilot d’un projecte de llarg recorregut a què s’aniran afegint noves activitats per reforçar el rol de les biblioteques en l’educació musical. Aquesta primera edició de 78 RPM ha tingut uns 28.000 euros de pressupost. I tots els músics estan cobrant per la seva feina. Per a alguns, potser és el seu únic bolo el 2020.