Els llimbs d'un bé essencial

Tot i que el Govern va declarar la cultura «bé essencial», el tancament de teatres, cines i sales de concerts manté el sector en uns llimbs precaris i amb els dits creuats perquè, en efecte, la setmana vinent puguin aixecar-se les restriccions. Un mes desastrós, aguantant la respiració. «Si normalment els actors vivim al dia, això d’ara suposa ja una vida al segon», afirma Lluïsa Mallol, a qui la imposició de les mesures per frenar la segona onada de la Covid-19 va assestar un cop el mateix dia de l’estrena de ‘La dona trencada’, el 29 d’octubre. Serien les onze del matí, mentre esmorzava, quan va rebre un whatsap de l’ajudanta de direcció: «Escolta, ¿estàs veient les notícies?». El tancament dels teatres entrava en vigor l’endemà.

Respecte al públic

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

¿I com diables encara una actriu un debut sabent que el teló ja no tornarà a aixecar-se? La força del directe, diu, i sobre tot el respecte al públic impedeixen abaixar la guàrdia. Per si no fos prou, a ‘La dona trencada’, basada en el relat homònim de Simone de Beauvoir, Mallol s’havia d’enfrontar a un monòleg, ficada a la pell de Monique, una dona a qui el seu marit abandona per una noia més jove. Setanta minuts d’esforç i contenció en una estrena estranyota, al 50% d’aforament, amb mascaretes, sense les abraçades del final i amb els assistents apressats a la sortida per tornar a casa al més aviat possible. Això sense esmentar el desgast dels 15 dies previs, amb l’ànima en suspens, ai, que ens tanquen una altra vegada.

Les entrades estaven esgotades des de feia més d’un mes i les crítiques del vist/no vist van ser molt positives. «Hauria sigut molt més frustrant no arribar a estrenar; penso en els companys que no han pogut pujar a un escenari des del confinament», assegura l’actriu, que, malgrat l’ensopegada, no llança la tovallola, convençuda que portarà de nou l’espectacle a un teatre barceloní quan es pugui (tenen un bolo contractat a Llinars del Vallès per després de Nadal). Han sigut tres anys de treball invertits a muntar ‘La dona trencada’, dramatitzada per l’actriu juntament amb Araceli Bruc i sota la direcció de Francesca Piñón. Una obra que, si bé es va publicar el 1967, estava arribant a la gent més jove, potser perquè en ella la Beauvoir, icona del pensament feminista, es desposseeix de la disfressa d’intel·lectual gèlida, amaga la pancarta combativa i parla del dolor de l’abandonament en carn viva. Un signe dels temps.