ESTRENA DE 'FIREBALL'

Werner Herzog, la ciència i la ficció

En ocasió de l'estrena de 'Fireball', repassem els documentals científics del director alemany, que s'aparten de qualsevol tradició

zentauroepp55848273 icult clive oppenheimer i werner herzog  en  dentro del volc201112175445

zentauroepp55848273 icult clive oppenheimer i werner herzog en dentro del volc201112175445

2
Es llegeix en minuts
Quim Casas

la inabastable obra del cineasta alemany Werner Herzog –més de 70 pel·lícules en menys de 60 anys de carrera–, la ficció i el documental tendeixen a barrejar-se de manera molt atractiva fins a convertir-se, amb el pas dels anys, en un dels seus signes d’identitat. No sabem certament si ‘Fitzcarraldo’ és en realitat el document verídic d’algú que escala una muntanya amb un barco; si ‘Grizzly man’ no serà un relat de ficció sobre un personatge real, o a quin territori pertany ‘Corazón de cristal’, un film interpretat per actors hipnotitzats pel mateix director.

En aquest context tan ric en possibilitats, els documentals d’accent científic han adquirit un gran protagonisme en la seva filmografia. Ben preparats i més ben explicats, amb entrevistes a gent experta en cada tema, aquests films no responen a la idea tradicional del document sobre ciència. Tenen, també, una aura misteriosa, unes composicions visuals que van més enllà de les normes del gènere, proposen dubtes sobre la mateixa ciència i, clar, tenen, la majoria, a Herzog com a narrador, amb el seu particular accent quan parla en anglès, que l’ha portat a interpretar els brivalls de la pel·lícula ‘Jack Reacher’ i de la primera temporada de ‘The mandalorian’.

‘Fireball: visitors from darker worlds’, sobre la relació entre els meteorits i les mitologies humanes, és l’última fita d’una sèrie de treballs inclassificables que començaria el 1970 amb ‘Fata morgana’, un film improvisat sobre la teòrica existència d’un nou planeta en què els conceptes de ciència i ficció no donen com a resultat ciència-ficció ortodoxa.

Volcans, petroli, globus

Una de les seves obres mestres és la curta ‘La Soufrière’ (1977): quan els científics van predir que l’illa de Guadalupe seria destruïda per una erupció volcànica, Herzog va anar-hi amb dos col·laboradors per documentar in situ aquella erupció, que afortunadament no es va produir. A ‘Lecciones de oscuridad’ (1992), el director va filmar els pous de petroli cremant a Kuwait després de la retirada de les tropes iraquianes, i el resultat és un autèntic paisatge de ciència-ficció que a la vegada és un malson real.

Herzog, en el rodatge de ‘La Soufrière’.

Notícies relacionades

‘The white diamond’ (2004), una altra meravella, documenta a la manera de Herzog, sempre involucrat en primera persona, el viatge aerostàtic d’un enginyer disposat a explorar les copes dels arbres de la selva de la Guaiana. A ‘Encuentros en el fin del mundo’ (2007) es va desplaçar fins a una estació científica antàrtica per parlar amb físics, biòlegs i responsables del manteniment, mentre reflexionava sobre els pingüins suïcides i l’evolució de la naturalesa. A ’Dentro del volcán’ (2016) va tornar de nou als volcans actius al costat de l’expert sísmic Clive Oppenheimer, amb qui també ha realitzat el seu últim documental sobre els meteorits.

’The wild blue yonder’.

La proposta total és ‘The wild blue yonder’ (2005): Herzog s’apropia de material de la NASA i d’imatges sobre l’Antàrtida per crear un hipnòtic relat d’alienígenes en el qual assistim a un relat de pura ciència-ficció a través d’imatges científiques de l’espai i els fons antàrtics.

Temes:

Documentals Cine