ESTRENA

Crítica de 'Fireball: Visitors from darker worlds': roques que expliquen històries

El cèlebre cineasta Werner Herzog i el seu col·lega Clive Oppenheimer s'uneixen en una deliciosa investigació de la ciència i cultura del meteorit

fireball / periodico

1
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Fireball: Visitors from darker worlds ★★★★

Direcció:  Werner Herzog i Clive Oppenheimer 

Repartiment:  Werner Herzog, Clive Oppenheimer, Jan Braly Kihle, Jon Larsen

País:  Estats Units 

Durada:  97 minuts

Any:  2020

Gènere:  Documental

Estrena:  13 de novembre del 2020 (exclusiu a Apple TV+)

Després de col·laborar en ‘Encuentros en el Fin del Mundo’ i dirigir junts ‘Dentro del volcán’, Werner Herzog i el científic Clive Oppenheimer es converteixen de nou en companys de viatge per a una deliciosa investigació de la ciència i la cultura del meteorit. De la península de Yucatán, on va caure l’asteroide que suposadament va acabar amb els dinosaures, a l’Antàrtida, on un grup de científics sud-coreans plora davant la visió d’una roca extraterrestre, els dos amics van de la mà on la més genuïna curiositat els envia.

Notícies relacionades

Herzog narra amb aquest emblemàtic accent germànic; Oppenheimer s’encarrega d’entrevistar davant la càmera els més diversos savis. No sabem com ho fa, però el cineasta alemany sempre topa amb personatges d’allò més pintorescos: aquí brillen el músic jazz/especialista en micrometeorits Jon Larsen i el seu amic geòleg/fotògraf Jan Braly Kihle, abillat com Wyatt Earp, o el memorable Laurence Garvie, expert de la Universitat Estatal d’Arizona que parla amb passió del meteorit que va caure a sobre de la casa d’un pobre gos a Costa Rica.

Oppenheimer viu per a les explicacions científiques, que Herzog pot tallar per «no torturar-nos amb els detalls». Al director d’‘Grizzly man’ sembla interessar-li menys l’impacte geològic que el cultural: els efectes del meteorit sobre la religió (la Piedra Negra de la Meca és, segons la tradició, una pedra enviada per Déu) o l’art (com el cràter Wolf Creek s’ha convertit en motiu de l’art aborigen australià). Tots dos aconsegueixen que tot resulti interessant, accessible i poètic.