Crítica d''Un policía del sur': supremacisme blanc en una Geòrgia rural

El detectiu P. T. Marsh no troba el rumb des que la seva dona i el seu fill van morir en un accident. Les nits se succeeixen buscant consol en la beguda, cosa que el porta a prendre males decisions. Com la de voler ajudar una ballarina de ‘striptease’ dels maltractaments del seu nòvio, Virgil. Una nit passa per casa seva per donar-li un petit ensurt. Però al matí següent, sense que P. T. recordi bé el que ha passat, Virgil apareix assassinat.

Notícies relacionades

La trena: símbol de la lluita antigihadista

El BCN Film Fest celebra el 10è aniversari amb la visita de Willem Dafoe

A ‘Un policía del sur’, podria dir-se que el nord-americà John McMahon ha pres el camí fàcil optant pel típic protagonista de passat tèrbol i amb problemes amb l’alcohol. Però jo diria que és més aviat al contrari. Escollir un personatge tan gastat resulta perillós i es corre el risc de no destacar. No obstant, l’autor demostra així que totes les històries ja estan explicades i que seran el seu enfocament i el seu estil personal els que donin presència a l’obra.

Un jove negre linxat

Els dubtes de P. T. sobre si ha sigut el responsable de l’assassinat de Virgil s’entrecreuen amb el linxament a un adolescent negre, fill d’un predicador. Els detalls del crim són tan colpidors que poden arribar a desencadenar disturbis a mitja ciutat. Ens trobem en una petita comunitat de Geòrgia, un lloc en el qual els conflictes racials es mantenen en una calma tensa que pot saltar pels aires al més mínim pas en fals. Els temps i els girs de la trama estan mesurats al mil·límetre, i tot això està explicat a través d’una primera persona punyent que aconsegueix que el to de la narració sigui de continu abatiment. Una ‘opera prima’ que aprova amb nota.