Mourn, un crit terapèutic

Les Mourn no pugen a un escenari des d’agost. Ho troben a faltar quan miren els seus ingressos, és clar, però potser fins i tot una mica més quan albiren el futur i veuen que la seva agenda de concerts està en blanc. O més ben dit: plena de guixots. En aquest context, la banda d’indie-rock del Maresme presenta el seu nou disc, ‘Self worth’ (en anglès, autoestima), un treball ple de força, ràbia i personalitat i un llançament –reconeixen– «agredolç per la situació». «Un disc suposa una inversió de moltíssimes coses. Ens sap greu que surti sense una gira al darrere», exposa Carla Pérez, veu i guitarra del grup que completen les germanes Jazz (també veu i guitarra) i Leia Rodríguez (baix) i l’últim en arribar, el bateria Víctor Pelusa.

El títol de l’àlbum revela que ha tingut alguna cosa de terapèutic, tot i que la millor teràpia expliquen queixoses que és la que la crisi actual els impedeix fer: els directes. «Tocar, cantar, cridar... Deixar anar frases sobre coses que t’emprenyen, et fan enfadar, et posen trist o et fan reaccionar d’alguna manera és com que les deixes anar i d’alguna manera et saneges», escup Pérez.  ’Self worth’ és el tercer disc d’una banda que aconsegueix bones crítiques des del seu debut, quan els seus integrants acabaven d’arribar a la majoria d’edat. Tot i que, diu la Carla: «No he passat de ser la Carla de Argentona a la Hannah Montana, però sí que hi ha coses que no hem viscut, ha estat molt intens». I és que van girar pel món sent molt molt joves (ho continuen sent, cap membre arriba als 25 anys).

L’àlbum es va cuinar el 2019 (Carla i Jazz van llogar uns dies una petita caseta a la muntanya al sud de França per compondre) i va estar llest el febrer del 2020 (van ser tot l’estiu «gravant, suant i menjant ‘pelotazos’»). No hi ha sensacions de confinament, són sentiments previs al Covid, però que conserven tota la seva força. «El missatge que estem recollint ara amb aquestes cançons s’avançava fins i tot a nosaltres mateixes.  Amb el que ens quedem és que realment necessitàvem ajuda i donar-li importància a la nostra salut mental, a pensar més en nosaltres i en el nostre benestar», exposa. «Parlem de moltes coses fumudes, problemes entre persones i situacions, però des d’un punt reflexiu», afegeix.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

Escriure, cantar, els fa fer caure barreres amb els conflictes de cada una. I ho fan en anglès des dels seus inicis: «Ens fa menys vergonya. És més fàcil parlar de les teves intimitats amb una llengua que no és la teva». L’idioma va venir de carril pel tipus de música que els agradava. «En aquell moment, a Espanya no ho vam trobar en el nostre idioma. Amb 15-16 anys tot el que escoltàvem venia dels EUA o Anglaterra. Amb aquella edat era impossible arribar a escenes tan petites com les del hardcore o el punk en català, castellà o eusquera. Ara sí, i ens flipa», argumenta Pérez. 

A ‘Self worth’ hi ha missatge feminista, visible o no, està per tot el disc. Contra el patriarcat aflora la cançó ‘Men’, per exemple. «Som nosaltres cagant-nos en tot constantment. Sobretot en la indústria musical, que és un món d’homes igual com ho és el carrer a les 12 de la nit», exposa. Elles, a sobre, conviuen amb ser vistes com «unes cries». Les Mourn han crescut i tornen per pessigar tot allò que les fa cridar.