GUARDÓ DEL MINISTERI

La gallega Olga Novo, Premi Nacional de Poesia

El reconeixement destaca la seva obra 'Feliz Idade' com un «relat vitalista que celebra l'amor i l'existència més enllà del temps»

zentauroepp55430914 icult201015173620

zentauroepp55430914 icult201015173620

1
Es llegeix en minuts

L’autora gallega Olga Novo (Vilarmao, A Pobra do Brollón, Lugo, 1975) ha guanyat aquest dijous el Premi Nacional de Poesia gràcies a la seva obra Feliz Idade, destacat pel jurat com «un relat vitalista que celebra l’amor i l’existència més enllà del temps». 

El jurat del guardó, que concedeix el Ministeri de Cultura i Esport i està dotat amb 20.000 euros, ha afegit que aquest llibre de Novo és «una criatura viva que relaciona la maternitat i la mort amb una profunda presència crítica de la memòria històrica» i ha qualificat la veu poètica de l’autora d’«inconfusible i de gran potència», capaç de «conjugar autenticitat i veritat» i de distingir-se «pel seu llenguatge visionari que porta a la contemporaneïtat l’eco ancestral de tota una tradició literària».

En gallec i abocada al castellà

Olga Novo és doctora en Filologia Gallega per la Universitat de Santiago de Compostel·la i una veu destacada de la poesia contemporània en gallec. Autora d’una obra entroncada amb propostes radicals surrealistes i llibertàries, marcada a més per un profund vitalisme tel·lúric, el feminisme, la memòria agrària i l’erotisme, que es plasma en l’antologia ‘Los líquidos íntimos’ (Cálamo, 2013), on Novo ha abocat al castellà una part essencial de la seva obra, oferta, a més, en la seva llengua original. 

Dels seus tres primers poemaris publicats, ‘A teta sobre o sol’ (1996), ‘Nósnus’ (1997, Premi Losada Diéguez de Creació) i ‘A cousa vermella’ (2004), la crítica ja va destacar el seu gran torrent vivencial i la seva força expressiva, unides a una sensualitat profunda i personal. Posteriorment, ha publicat ‘Cráter’ (2011), Premi de la Crítica espanyola. 

Notícies relacionades

Així mateix, és autora de dos poemaris en col·laboració: ‘Magnalia’ (2001), amb el també poeta Xoán Abeleira i la pintora Alexandra Domínguez, i ‘Monocromos’ (2006), amb el pintor Concetto Pozati. També ha publicat llibres d’assaig i col·labora amb diverses publicacions culturals. Després de llicenciar-se en Filologia Gallega per la Universitat de Santiago de Compostel·la, ha compaginat la tasca literària amb la docència.