'Ane': la filla absent

El primer llargmetratge de David P. Sañudo recupera alguns aspectes d’un dels molts curts que havia rodat abans, el titulat precisament ‘Ane’. Ane és la filla. Lide és la mare. El film podria titular-se Lide, ja que Ane és absent durant part del metratge i és la mare la que porta el pes del relat. Però està molt bé que es tituli Ane, perquè de vegades les persones que no apareixen de manera absoluta en un drama són els que, amb els seus actes, acaben condicionant-lo.

I és l’absència d’Ane la que mou els fils de la història i obliga a actuar Lide, guarda de seguretat a les obres del tren d’alta velocitat, més aviat solitària i esquiva, separada del seu marit i preocupada per la deriva de la seva filla, que, pel que sembla, està vinculada a grups de l’esquerra ‘abertzale’.

Notícies relacionades

Carmen Machi, actriu: "És més fàcil corrompre’t quan al voltant tens gent en què et recolzes"

La fidelitat ja no es porta

Però allà arrela un altre dels aspectes més interessants de la pel·lícula. ‘Ane’ tracta la realitat social del País Basc sense parlar-ne explícitament, o sense convertir-la en el centre de totes les coses. És present, en paraules i en imatges, tant els posicionaments polítics com les fractures familiars, però no és el tema. Tanmateix, ‘Ane’ fa una interessant radiografia del que s’ha donat a anomenar el conflicte o el problema basc.

Tot i que Sañudo no pot ni vol abstreure’s d’aquesta realitat, i en la segona part del film està molt més present que en la primera, el que queda, cosa que sosté amb rigor i enteresa la bastida del film, és el retrat d’aquesta mare perduda a la recerca d’una filla encara més perduda. Sense grans escarafalls melodramàtics, sense seqüències de xoc innecessàries, prement les tragèdies quotidianes de manera equànime. Un film clar i concís, molt ben interpretat per Patricia López Arnaiz i valent en la seva decisió d’explicar determinades coses de la manera com les explica.