Manu Chao, Judith Neddermann, Leo Bassi i Amparanoia porten l'Esperanzah!

Els festivals de música són ara més necessaris que mai després de la inevitable aturada que ha patit en els últims mesos el sector, però si n’hi ha un que és especial, diferent, únic, és l’Esperanzah!, en què els músics allarguen la mà a la solidaritat i que pretén ser un espai on, mitjançant la cultura, es pugui reflexionar i contribuir a la transformació social, ja que els beneficis se solen utilitzen per participar en diversos projectes o organitzacions. Sempre han mostrat el seu compromís amb la sostenibilitat, la solidaritat, el comerç just, el feminisme o la lluita contra el canvi climàtic. Però aquest any tot ha canviat i ara són els artistes (i no oblidem els tècnics i tota la gent que hi ha al darrere) els que necessiten ajuda, i el festival no ha volgut tancar els ulls a aquesta realitat i està dedicat a ells.

  

 

Un trio femení i una cantautora

Fins diumenge celebren diversos concerts de primeres figures, converses amb elles, el Festiclown pensat per als nens i estrenaran videoclips de grups còmplices amb el certamen. Com és lògic, s’extremaran les precaucions sanitàries perquè tots els assistents estiguin segurs i, com a gran novetat, a més alguns dels actes que tindran lloc en diversos espais del Prat del Llobregat, podran seguir-se també en streaming (S) per un preu simbòlic. Avui actua el Marala Trío (Teatre Modern, 21 hores, S), grup format per una catalana, una mallorquina i una valenciana amb unes veus extraordinàries que recullen melodies tradicionals i les posen a la nostra disposició acompanyades per tota mena d’instruments. Presentaran A trenc d’alba, el seu primer treball discogràfic amb composicions originals que miren al passat amb respecte i en parlaran amb la periodista Núria Martorell.

  

 

Dijous, un altre plat fort, Judith Neddermann, (Teatre Cèntric, 21 h, S) la cantautora que ja no és una promesa, sinó tota una realitat. Ha gravat tres discos en solitari i un amb la seva germana Meritxell, ha col·laborat amb artistes com ara Jorge Drexler, Joan Manuel Serrat, Macaco i les Sey Sisters, i l’any passat va gravar un duet amb Alejandro Sanz (‘Este segundo’). Després de l’èxit del seu disc Nua , ha incorporat el castellà al seu repertori amb els seus nous singles: Luna i Siento que vuela, però el que no ha canviat és la dolçor de la seva veu i les seves lletres poètiques amb què ens podem identificar fàcilment. També s’ha apuntat al format de concert-xerrada i dialogarà amb el seu col·lega, el líder de Gossos, Natxo Tarrés.

  

 

Folk, Beatles, Brasil i Guinea

Divendres arriba el cap de setmana i les activitats es multipliquen en els tres últims dies. Aquell dia descobrirem Raquel Lúa (Teatre Modern, 21 h), una jove cantautora que ens sorprendrà per la fusió de sons delicats però també potents amb les seves lletres plenes de poesia. El seu estil combina el folk amb les seves arrels de Jaén, però també incorpora bossa i flamenc. Va ser la guanyadora del premi de Cantautors de Badalona i el seu disc, Ruegos y demás, és tot un regal. El seu concert serà la presentació del seu nou EP, Kairós, amb quatre nous temes compostos durant el confinament i gravats a casa seva. I a continuació, al mateix espai també repassarem les cançons dels Beatles amb The Flaming Shakers, una de les millors bandes tribut que rendeixen homenatge als quatre de Liverpool imitant el pentinat de la primera època, el seu vestuari i, sobretot, calcant la seva música. Un màgic i misteriós viatge... en el temps.

  

 

Les actuacions de dissabte s’obriran amb Ganzà (Teatre Modern, 21 h), un grup de música brasilera establert a Barcelona el nom del qual fa referència a un instrument de percussió del seu país de forma cilíndrica. El seu fort és la fusió, així que als habituals ritmes carioques hi afegeixen tocs de jazz i soul. La seva posada en escena és dinàmica i fresca i el seu repertori inclou composicions pròpies i clàssics de samba, bossa nova i altres ritmes afrobrasilers. En aquesta línia també hi ha la guineana Nakany Kanté, que presentarà el seu tercer disc, De Conakry a Barcelona, gravat amb músics de les dues ciutats. Aquest últim treball és el més madur de la seva carrera i també el més arriscat al pretendre fusionar la disco mandinga i el pop europeu interpretat amb kora i guitarra, la tradició i la modernitat combinades amb una poètica pròpia i la imprescindible percussió perquè no ens falti res en aquesta festa. Pop, afrobeat i cubaneig amb lletres sobre la vida a les urbs, l’amor en la distància i les reivindicacions.

  

 

D’Amparanoia a Manu Chao 

Diumenge arribarà una habitual d’aquest festival, Amparo Sánchez, l’Amparanoia mateixa (Teatre Artesà , 17 h, S), al costat de la guitarra de Willy Fuego i la percussió de Xárate per repassar els grans èxits de la banda. Però serà un concert en format acústic, cosa que li donarà un toc diferent, amb una nova dimensió i sonoritat, molta energia, alegria i rebel·lia. D’ella es pot esperar qualsevol cosa, però sempre serà bona. I inclourà una xerrada amb el clown Iván Prado. I com a final de festa ni més ni menys que Manu Chao (Teatre Artesà, 21 h, S) amb el seu Chapulín Chao Musicario Show. És un habitual del festival, ja que és la cinquena vegada que es passeja per aquest festival. És una actuació en acústic que defineix com «el pitjor de la rumba; cançons de trenca i rasca, manu a manu només amb la guitarra i la percussió de Mauro Mancebo». Acabarem cantant «‘Me gusta el Esperanzah, me gustas tú’».

  

 

Festiclown i videoclips amb missatge

El Festiclown arrenca amb un espectacle sorprenent, DistanS, de la companyia Vol’e Temps DistanS(Espai Cívic Delta, 17 h), guanyador de múltiples premis i un de les grans muntatges circenses recents. És un viatge a través de les emocions en un espai visual i sonor que combina acrobàcies i teatre gestual. Un treball sensible i divertit que parla d’amistat, dels records i de la capacitat de reconstruir les nostres relacions amb els altres. Diumenge s’obrirà amb La coquette dels Kanbahiota La coquette  (Espai Cívic Delta, 17 hores). És un espectacle d’aeris protagonitzat per Rosina Castelli i Abraham Pavón amb acrobàcies, trapezi i cercle, sempre emmarcats, en un context d’humor i clown. I, per acabar, un pallasso entre els pallassos, el clown més provocador i transgressor, Leo Bassi (que actuarà al Teatre Artesà després d’Amparanoia i també participarà en la xerrada). Un bufó modern que arremet sempre contra els de dalt i no deixa canya dreta. En aquesta ocasió presentarà l’estrena mundial d’una performanceSegur que no deixarà ningú indiferent.

  

 

En el transcurs d’Esperanzah!  s’estrenaran videoclips de tres grups habituals al seu escenari sobre alguna de les causes socials per les quals lluiten que podran visionar-se en el seu canal de YouTube. Es tracta ni més ni menys que de Txarango (Bendita vida, amb el col·lectiu Dones Sàvies, en reconeixement a la gent gran), la formació femenina Balkan Paradise Orchestra (Low, en col·laboració amb Open Arms, que destaquen per la seva funció humanitària als mars) i la banda Esperanzah!, que reuneix un grup de grans artistes sota la direcció de Natxo Tarrés. (Esperanzah!, un deliciós homenatge a la gent que col·labora i participa en el festival, artistes, organitzadors, voluntaris i públic). Gràcies a tots ells, malgrat els difícils moments que vivim, podem continuar mantenint l’Esperanzah!

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque