ADEU A UN REFERENT

El teatre plora Gerardo Vera

L'aclamat director i escenògraf va ser ingressat divendres per Covid-19 i va morir diumenge a causa d'una pneumònia als 73 anys

zentauroepp55038669 icult200921161800

zentauroepp55038669 icult200921161800 / J J Guillen

1
Es llegeix en minuts

L’escenògraf i director de teatre i cine Gerardo Veraresponsable del Centre Dramàtic Nacional (CDN) entre el 2004 i el 2011, ha mort a causa d’una pneumònia aquest diumenge als 73 anys, després de ser ingressat divendres per Covid-19.  «Desolats per la pèrdua del nostre admirat Gerardo Vera, un artista complet i un home del teatre que va destacar en múltiples facetes: director, escenògraf i va estar 7 anys al capdavant del @centrodramatico. El món de la cultura i les arts escèniques perden un referent. #DEP», ha indicat l’Institut Nacional d’Arts Escèniques i de la Música (INAEM), al seu compte de Twitter.

Notícies relacionades

De salut delicada –tenia quatre bypass al cor– el director havia aconseguit recuperar-se de la seva última malaltia i estava ple de projectes. Entre d’altres, una versió de ‘Macbeth’ que firmava amb el seu marit, José Luís Collado, al Teatro María Guerrero al novembre, protagonitzada per Carlos Hipólito.  

Premi Nacional de Teatre

Nascut al madrileny Miraflores de la Sierra, Vera va ser guardonat amb el Premi Nacional de Teatre el 1988, i el 2007 va rebre el premi Max a la millor escenografia per ‘Divinas palabras’, juntament amb Ricardo Sánchez Cuerda. Vera va dirigir també pel·lícules. Va aconseguir dos premis Goya. El primer, el 1986 al millor vestuari  per ‘El amor brujo’, i el 1998, a la millor direcció per ‘La niña de tus ojos’. Però el director i escenògraf va destacar principalment en teatre amb produccions com ‘Divinas palabras’, que va inaugurar el Teatro Valle-Inclán de Madrid el 2006; ‘La loba’, ‘Maribel y la extraña familia’, ‘Los hermanos Karamázov’ o ‘El idiota’. Un dels espectacles més singulars de la seva prolífica carrera va ser ‘Azabache’, un homenatge a la copla que va reunir figures de la talla de Juanita Reina, Imperio Argentina o Rocío Jurado realitzat amb motiu de l’Exposició Universal de Sevilla de 1992.