UNA PRODUCCIÓ ENVOLTADA DE POLÈMIQUES

'Mulan' acumula desgràcies en la seva estrena a la Xina

La pel·lícula de Disney revolta el país asiàtic en un moment de mal clima entre Pequín i EUA i suma crides al boicot, males crítiques, escassa taquilla i errors històrics

jmdiaz54952600 a man wearing a protective mask passes by an advertisement f200920120540

jmdiaz54952600 a man wearing a protective mask passes by an advertisement f200920120540 / TYRONE SIU

3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

El pla sonava infal·lible en el 2015, quan Hong Kong era una bassa i ningú havia sentit parlar de l’ètnia uigur ni de Wuhan: Disney filmaria la pel·lícula d’una heroïna xinesa amb repartiment xinès per conquerir el mercat xinès. ‘Mulan’ es va estrenar la passada setmana a la Xina amb recaptació i crítiques mediocres, trucades internacionals al boicot i el silenci imposat en la premsa nacional. L’amuntegament de desgràcies aconsella un ordre cronològic. 

Primer va ser l’embolic políticLiu Yifei, la protagonista, va recolzar la policia hongkonguesa quan, l’any passat, intercanviava bufetades amb els manifestants prodemocràtics. Després es va saber que algunes escenes van ser filmades a Xinjiang, la província oriental on centenars de milers de xinesos de l’ètnia musulmana uigur han sigut tancats en camps de reeducació. La ignorància fa anys era disculpable, però ara costa entendre que incloguessin a les autoritats provincials en els agraïments dels títols de crèdit. Va ser un error, ha assumit la productora, que encara intentava sortir-se’n entre les crides al boicot quan la pandèmia del coronavirus va tancar els cines.  

La posposada estrena va arribar aquesta setmana, amb les més altes expectatives i els vaticinis de la premsa nacional que els sabotatges occidentals no impedirien el seu èxit. Els 20 milions d’euros recaptats per ‘Mulan’ són modestos a la Xina. Són a anys llum dels aconseguits per ‘The Eight Hundred’, l’enèsima epopeia patriotera, i, fins i tot, per sota de la incopsable ‘Tenet’. Les crítiques encara van ser pitjors. A Douban, la web més cèlebre, els usuaris li concedeixen un 4,9 sobre 10.  

Els laments són variats. Els internautes jutgen que manca de nervi i de la gràcia de la versió animada de dues dècades enrere. Troben a faltar el drac Mushu, que, aquesta vegada, Disney va descartar per por que el país es prengués malament les facècies sobre el seu animal icònic. Mulan és vista per molts com a una heroïna a l’ús que podria estar tant a la Xina com a una jungla africana o a l’Orient Mitjà, sense més trets propis que els ulls ametllats. «Més que una història xinesa, és una història d’una princesa de Disney com Frozen», ha afirmat Yun Feiyang, un dels crítics més seguits.  

I molts es pregunten qui són aquests experts i historiadors a qui Disney va dir haver encarregat la reconstrucció de l’època per evitar errors. N’abunden i són gruixuts. El tulou on viu la família de Mulan, a l’oest del país, és el més evident: aquestes construccions circulars no apareixerien fins a un miler d’anys més tard a Fujian, a l’altre extrem de la Xina. Tampoc hi havia notícies encara en aquella època del taichí que practica el general. Tom Cruise es pot escapar dels dolents aprofitant el tumult dels sanfermines a Cadis, però les llicències amb Mulan són desaconsellables. ‘La balada de Mulan’, sobre una intrèpida filla que fingeix ser un home per lluitar contra els huns, ja havia passat de generació a generació abans que fos recollida en un escrit al segle VI. Ha sobreviscut des d’aleshores, emmotllada a les necessitats de l’època, però sempre com a epítom de valors confucians com l’amor al país i el respecte als pares. 

Circular del Govern xinès

Notícies relacionades

El ‘Global Times’, el més ultramuntà dels diaris propagandístics, explicava que «la impopularitat de la pel·lícula no té a veure amb les difamacions d’Occident, que són ignorades per l’audiència xinesa, sinó amb el pobre nivell artístic i els malentesos sobre la nostra cultura». Pocs dies després enviava Pequín una circular a la premsa perquè dediqués una cobertura modesta a la pel·lícula sense explicar-ne les raons.  

‘Mulan’ és l’última víctima del clima enrarit entre les dues potències. Des dels Estats Units s’acusa Disney d’agenollar-se davant la Xina i fomentar el seu patriotisme per beneficiar-se del que aquest any es convertirà en el primer mercat cinematogràfic del món. I, des de la Xina, l’acusen d’adobar els seus referents més sagrats i adequar-los al paladar occidental. Molta substància per a una simple pel·lícula d’aventures pensada en aquell llunyà 2015. 

Temes:

Cine Disney